Una fleca de 125 anys al cor de l’Eixample

Surts del metro de Girona per Consell de Cent i la flaire que deixa el pa acabat de fer t’envaeix i et fa obrir la gana. De seguida et crida l’atenció un local modernista que et transporta a èpoques pretèrites i, amb l’olfacte i la vista captivats, no et queda més remei que entrar-hi.

És el que genera el Forn Sarret, un dels establiments emblemàtics de Barcelona. Fundat el 1898, el negoci celebra aquest any el seu 125è aniVersari. Ho fa havent mantingut, malgrat el pas del temps i el canvi de mans, l’ofici i l’estètica del principi.

Durant la dècada dels setanta, el forn va passar a ser de la família Vidal, que va recuperar el nom de la família fundadora i que continua portant-ne les regnes avui dia. Els propietaris actuals encara elaboren el pa de forma artesanal, en un forn de pedra i amb ingredients naturals i de qualitat. Ofereixen, a més, un ampli ventall de productes, fet que els converteix en “un dels forns amb més especialitats de pa de Barcelona”, asseguren.

Aquesta manera de fer, però, té un preu que últimament estan pagant més car que mai. “Les fleques tradicionals estem patint molt l’encariment de la llum i el gas, sumat al de les matèries primeres”, lamenta Irene Ocón, una de les responsables actuals del forn. En aquest sentit, recorda que l’any passat van abaixar la persiana 600 fleques a tot l’Estat.

Tot i que produir els surt més car, no poden apujar els preus de venda tant com necessitarien perquè la competència és ferotge. De fet, just al costat tenen un altre forn de pa que pertany a una cadena i que pot oferir preus més baixos. Per sort, la clientela els continua fent costat. “No és un problema de vendes, sinó de despeses. El nostre producte agrada i tenim una ubicació i un local privilegiats”, admet.

Valor històric i artístic

Aquesta fleca de la Dreta de l’Eixample està inclosa al catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat. Està catalogada amb la categoria E2, que correspon als establiments d’interès, i el seu valor rau en el bon estat de conservació de molts elements originals.

L’aparador encara compta amb la decoració de fusta i els vitralls de colors modernistes, que destaquen especialment quan cau el sol. Si bé el rètol no és l’original i ha anat canviant al llarg dels anys, sí que manté l’estètica antiga, i un dels detalls que més criden l’atenció és el gran escut de ceràmica amb el dibuix d’una dona segant blat que dona la benvinguda als clients. També a l’interior hi ha senyals inequívocs de l’estil modernista del local, com les làmpades de vidre o les lletres que escriuen el nom del negoci i que recorden que hi són des del 1898. “I hi seguirem”, conclou Ocón.