Imatge de la presentació del llibre ‘Conchi-19’, a la Biblioteca Sofia Barat. Foto cedida
Durant la pitjor etapa de la pandèmia, Nuria Hernández no podia deixar de pensar en la seva mare. La Conchi, com tantes altres persones grans, s’havia hagut de confinar tota sola en un moment carregat d’incertesa i por. “Me’n recordava molt d’ella i de tota la gent gran, que ho estava passant molt malament”, diu Hernández, treballadora social i tècnica de barri a la Dreta de l’Eixample. Alhora, veia amb preocupació les notícies de la terrible situació a les residències, que omplia titulars i minuts a tots els mitjans. De tota aquesta barreja d’emocions, en va sortir un llibre: Conchi-19 (Editorial Samarcanda, 2022).
“Em venia de gust parlar de la meva mare i de la meva família en general, però també de la covid”, explica Hernández, que així ho va fer. D’aquesta manera, l’autora va dedicar la quarantena a escriure una novel·la que combina “una part molt autobiogràfica i real” amb una bona dosi de ficció.
Una història familiar
Les protagonistes del llibre es diuen Conchi, Nuria i Clàudia. Es tracta de personatges reals: “Conchi i Clàudia són els noms de la meva mare i la meva filla”, resol Nuria Hernández, per si en quedava algun dubte. També, com en la vida real, totes tres viuen a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la Nuria treballa a la Dreta de l’Eixample.
A les primeres pàgines de la novel·la, que encara no se centren en la pandèmia, es repassa la història vital de la Conchi. “És un homenatge a ella i a totes les Conchis, que han lluitat per obrir-nos camí a les filles i a les netes perquè puguem viure empoderades i lliures”, defensa l’escriptora. Lamenta que elles, les dones grans, “van haver de renunciar a moltes coses per l’època que els va tocar viure” i creu que ara es mereixen un reconeixement.
Una història col·lectiva
Ara bé, a la novel·la hi ha petites diferències amb la realitat. Per exemple, la Nuria del llibre també és treballadora social, però ho és d’una residència de la Dreta de l’Eixample. “Volia que es veiés la importància d’aquesta professió i alhora plasmar el dia a dia a les residències en aquell moment”, recorda, motiu pel qual va parlar amb treballadores de geriàtrics i personal sanitari.
A la presentació del llibre, que es va fer el 18 d’octubre a la Biblioteca Sofia Barat, hi van assistir metges dels CAP Comte Borrell i Casanova. Li van dir a l’autora que la novel·la els havia ajudat a pair l’època de la pandèmia, que havien deixat apartada en els seus caps per evitar reviure-la. En la mateixa línia, una veïna li va confessar que l’havia transportat a aquells dies al barri, amb les campanes de la basílica de la Concepció trencant el silenci sepulcral que regnava al carrer.
Una història d’esperança
“Al llibre hi ha pandèmia, mort i soledat, però també hi ha esperança”, assegura Hernández. En aquest sentit, Conchi-19 demostra que “la gent gran encara pot tenir somnis i reptes”, com el d’aprendre a fer servir el mòbil. De fet, a la portada de la novel·la apareix la Conchi, la de veritat, mirant el seu smartphone i a dins es relata com la seva neta la va ensenyar a entendre’l.
“Cuidem i gaudim les mares i les àvies mentre hi siguin. Aquest seria el missatge”, resumeix Hernández sobre un llibre que, per cert, acaba amb la Nuria començant a escriure una novel·la.
