Interior de Video Instan (Viladomat, 239), on es pot veure part de la seva col·lecció amb un total de 46.000 pel·lícules. Foto: F.V.
Al vespre s’hi celebra un aniversari. Al cafè del videoclub els nens i nenes convidats fan rebombori, però a la sala del costat els clients passegen tranquil·lament pels passadissos plens de pel·lícules. L’Aurora, la propietària del videoclub Video Instan, és al fons del local, fent malabarismes per preparar la pel·lícula que veuran els infants mentre ajuda un noi amb la llista de DVDs que s’emportarà. “Totes?”, li demana al jove client. “Sí, des de la de Marlon Brando fins a La La Land”, li respon ell. Aquest és el perfil de client ideal per a l’Aurora. “Jove i que miri tota mena de cinema, des del segle passat fins a l’actual”, diu un cop el noi ha marxat. “Per a l’aniversari del nen, els pares han llogat la sala de cinema i projectarem una pel·lícula, més tard tenim una presentació i després sí que me’n vaig a casa”, diu alleugerida.
Aurora Depares és una de les supervivents de l’era dels videoclubs. La propietària de Video Instan presumeix merescudament de tenir una col·lecció única. “Tenim 45.996 pel·lícules en arxiu”, explica, com si no tingués gaire importància. Davant la pregunta de per què continua amb un negoci amenaçat, any rere any, la propietària del videoclub dona tres raons. “La més romàntica és que aquest negoci el van començar els meus pares”, explica. “Les altres dues són que faig el que m’agrada i que sento una responsabilitat per mantenir intacte tot aquest arxiu. Té una història molt llarga”, afegeix.
La història és, de fet, llarga. El seu pare i la seva mare, Jenaro i Aurora, van començar comprant uns quants VHS a la dècada dels 70. “Un dia els van llogar a veïns que hi estaven interessats i en van anar comprant més i més. Llavors tenien una copisteria”, recorda l’Aurora. “Van començar traient una impressora per posar les pel·lícules a la paret. Cada cop que en compraven més, treien i treien impressores fins que la copisteria va desaparèixer i va néixer el videoclub”, relata.
L’ART DE REINVENTAR-SE
Aquest videoclub del qual l’Aurora parla ja no és el mateix, 40 anys després. Avui és en un altre local, amb un cafè i una sala de cinema privada. “Vam mudar-nos perquè ens van demanar 10.000 euros de lloguer quan en pagàvem menys de 3.000”. Es va trobar en una situació límit i va haver d’innovar.
L’anterior local era al número 30 d’Enric Granados i ara és al 239 de Viladomat. “L’Esquerra de l’Eixample és meravellosa”, afirma. “El negoci ara és a peu de carrer i estem aquí per gran part dels clients fixos que tenim al 08029”, diu en referència al codi postal.
46.000 pel·lícules són les que hi ha a l’arxiu de Video Instan, 8.000 de les quals són en VHS
Després de la pujada del lloguer de l’anterior local, l’Aurora tenia tres opcions: “Tancar directament, traslladar-me a un altre local i esperar el meu final o reinventar-me”, diu. “M’he endeutat fins a les celles, però soc feliç”, assegura.
El cinema privat és una de les exclusivitats del seu negoci. Una sala amb 32 butaques per fer esdeveniments amb adults o infants. La sala també li va servir d’ajuda per finançar el nou local, ja que entitats com l’Acadèmia del Cinema en Català o l’ESCAC van contribuir-hi amb 800 euros a canvi d’una butaca dedicada.
A FAVOR DE LA COMPETÈNCIA
Les plataformes digitals no són l’enemic. “Em semblen perfectes”, afirma l’Aurora. “El problema del món del cinema és la pirateria”, afegeix abans d’assegurar que moltes de les obres que té al seu arxiu no es poden trobar a les plataformes més conegudes. “De vegades no hi són, o sí però només temporalment. Aquí hi són sempre”, defensa.
Una de les novetats més recents del videoclub és la tarifa plana de menys de 10 euros que l’Aurora va instaurar l’any passat. “Hi entren totes les pel·lícules del nostre catàleg”, assegura. “Ni totes les plataformes juntes podrien superar-nos”, afegeix mentre parla amb una clienta que celebrarà l’aniversari del seu fill en unes setmanes. “Jo el vaig conèixer pel boca a boca”, diu la clienta. “Em van recomanar el videoclub i és una idea genial. Surts dels aniversaris tradicionals”, afegeix.
Són les vuit de la tarda i l’Aurora gairebé ja no té clients per atendre. Ara té temps de triar la seva pel·lícula favorita. És Dirty Dancing, tot i que el seu gènere predilecte és la ciència-ficció. “Mira que demanar-me això”, diu com una mare que ha d’escollir entre els seus fills. Abans d’acabar el dia li queda la presentació de Titus amb el director Dani de la Orden, però es recorda del seu fill. “Les millors pel·lícules són les que veig els divendres amb ell”, conclou.
