El faristol es va inaugurar el passat 7 d’octubre a la plaça Urquinaona. Foto: Twitter (@Bcn_Eixample)
La plaça Urquinaona té un nou element que parla d’història recent. Es tracta d’un faristol de memòria, ‘Urquinaona, la plaça del treball precari’, que es va inaugurar el passat 7 d’octubre, el Dia Internacional del Treball Digne, amb la presència de desenes de persones, entre les quals es trobaven el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i Joan Gimeno, coordinador de l’Ateneu de Memòria Popular, que ha impulsat aquesta iniciativa.
“La nostra idea és que se sàpiga que durant el franquisme Urquinaona va ser un punt de contractació irregular de treballadors que venien de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia i d’Extremadura”, recorda Gimeno sobre una mà d’obra que s’utilitzava per a la construcció. Eren, tal com afegeix, els anys del desarrollismo. “Aquests treballadors venien dels estrats més baixos, però són les mans anònimes que van tenir un paper fonamental en la construcció de Barcelona”, sosté Gimeno.
“Els més joves i forts”
El procés d’aquesta mena de contractacions començava amb una concentració de centenars de treballadors a la plaça Urquinaona, on ‘negreros’ o intermediaris de les empreses de construcció seleccionaven “els més joves i forts” per després portar-los en camions o a peu als llocs de treball, recorda Gimeno a partir d’informació extreta del documental No se admite personal, que els directors Antoni Luchetti i Agustí Corominas van gravar clandestinament el 1968.
“Els qui no eren contractats, tornaven a casa amb les mans buides”, afegeix Gimeno, qui alhora recorda que alguns d’aquests treballadors després van lluitar per “la democràcia i els drets de les persones”. “Van participar en el moviment sindical. Els hi debem bona part de les llibertats que avui tenim”, afegeix.
El treball precari d’avui
Per part seva, el regidor Rabassa subratlla que està bé col·locar aquest faristol a un dels cors de la ciutat ara que “el treball precari és la norma” i, tal com agrega, encara més entre les persones migrants. “La precarietat laboral s’ha institucionalitzat amb contractes temporals i sous baixos, la qual cosa és legal”, reconeix el regidor de Memòria Democràtica, que també admet que hi ha una altra precarietat encara molt pitjor, que és il·legal, i que perviu perquè hi ha gent que no té altra sortida per seguir vivint.
“A part de les contractacions il·legals que es feien durant el franquisme, aquest faristol també recorda que, el que passava llavors, continua passant ara”, conclou Rabassa.
