La Claca, la sala gran del Teatre Gaudí, amb el públic a quatre bandes. Foto: Teatre Gaudí
El sector de la cultura ha viscut una època molt complicada d’ençà que va començar la pandèmia, però hi ha qui es mou bé en els moments difícils. El Teatre Gaudí, situat al 120 del carrer Sant Antoni Maria Claret, es va inaugurar el 2008, l’any de l’esclat de la crisi econòmica i financera. “Malgrat la dificultat, sabíem que aquell era el moment d’obrir. Els temps de crisi sempre serveixen d’alguna cosa”, diu el director del teatre, Ever Blanchet, recordant aquells inicis.
Aquesta vegada, el Gaudí ha tornat a capejar el temporal. “Tinc la sensació que no n’hem sortit mal parats”, assegura Blanchet, que alhora reconeix que el coronavirus ha estat el pitjor repte al qual s’ha enfrontat el teatre, sobretot per “l’ansietat que ha generat”. Per tirar endavant, ha estat clau el suport del públic. “La gent ens ha acompanyat moltíssim”, agraeix el director.
Pel que fa a la fórmula per mantenir ben viu el Teatre Gaudí, la té clara: “Il·lusió, ganes i bons continguts”. La cartellera actual inclou tres obres: La millor nit de la teva vida, El temps que ‘conta’ i Ximpanzé, de la qual només queden tres funcions, tot i que Blanchet avança que tornarà la temporada vinent perquè ha estat un èxit.
Una història necessària
Ximpanzé és d’aquelles històries que són també un aprenentatge, i fins i tot ja hi ha qui parla de fer-la arribar a escoles i instituts. Aquesta obra d’Agustí Franch, dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa, ens presenta en Marc, un home transsexual de 42 anys que està embarassat. Les mirades que rep a la consulta de ginecologia el fan recordar la seva infantesa i adolescència, el camí que va recórrer per descobrir qui era i l’enfrontament que això va comportar amb el seu pare. Un monòleg de setanta minuts que l’actor Isidre Montserrat defensa amb compromís.
Ell, un home cis, va tenir clar des del principi que li calia nodrir-se de testimonis reals per construir el personatge. El procés de creació, per tant, va incloure entrevistes amb cinc persones trans i això va ser “un aliment brutal”, explica.
“Les persones trans que han vingut a veure l’obra el primer que han volgut fer ha sigut abraçar-me”, diu, “content i sorprès” per la bona acollida. A més, celebra que l’obra connecta amb gent molt diversa. “Hi ha persones que primer diuen coses com «jo, en aquests temes, no hi vull entrar» i després resulta que s’hi senten identificades”, afirma Montserrat. En aquest sentit, l’actor recorda que Ximpanzé també toca temes com l’assetjament escolar o la relació entre pares i fills, i que, en general, “remou consciències”.
