Evaristo Sender o la feina silenciosa

“Ningú pot fer res a la vida sense un mestre. Jo en vaig tenir dos de molt importants: el meu pare i la meva mare”. Ho diu amb orgull Evaristo Sender, un dels comerciants històrics de Sant Antoni. Encara ara, als seus 87 anys, passa tants matins com pot a El Rellotge, la botiga de la seva vida. Tot i que el nom del negoci enganyi, l’especialitat de Sender sempre ha estat la roba, com també havia sigut la dels seus pares.

El pare era sastre i regentava la botiga L’economia, fundada el 1925 i situada ben a prop de la plaça d’Espanya. La mare, per la seva banda, tenia una parada de roba als Encants de Sant Antoni. “Mentre ella despatxava els clients, jo m’estava allà assegut o dormint a un caixó”, recorda Sender. De fet, el nom El Rellotge ve d’aquella època. “La gent es perdia molt als Encants, així que vam optar per comprar un gran rellotge que ens identifiqués i ens vam quedar amb aquest nom”, explica.

Més endavant, quan Sender va fer realitat la seva “il·lusió” d’obrir una botiga, no va gosar rebatejar el negoci. Primer va ser al carrer de la Riera Alta, on vivia, però al cap de cinc anys va adquirir el local del número 89 de Comte Borrell. El va inaugurar el 1982 i, quatre dècades després, continua funcionant a ple rendiment. Això sí, rere aquell taulell de fusta folrat amb tela de texans, Sender ha viscut moments de tot.

Cues i seguretat a l’entrada

Cap a finals dels vuitanta, amb els Jocs Olímpics del 92 a la vista, Barcelona va experimentar un fort impuls econòmic, i El Rellotge ho va notar. “Venia moltíssima gent a comprar. Els clients havien d’agafar torn i fins i tot teníem un vigilant de seguretat a l’entrada”, assegura el comerciant. El punt àlgid va ser el 1989, però cap a finals d’aquell mateix any el ritme ja va començar a afluixar.

Per contra, les pitjors etapes de la botiga han sigut la de la crisi del 2008 i la pandèmia. Per a Sender, en aquests moments difícils ha estat clau el paper de Sant Antoni Comerç (SAC), l’associació que ell mateix va contribuir a crear i de la qual ha estat tresorer durant molts anys. “Gràcies a tenir una associació de comerciants es van salvar botigues que, si no, s’haurien enfonsat”, afirma, destacant la complicada competència contra supermercats o grans superfícies.

Una altra peça clau que Sender insisteix a remarcar és en Jordi, l’actual responsable d’El Rellotge. Hi va entrar amb 14 anys i ara en té 49. És tal l’admiració que el mestre li té a l’alumne que el compara amb la seva pròpia mestra. “La meva mare podia vendre el que volgués, fins i tot les pedres, i ell també té aquesta capacitat tan difícil de trobar”, valora. I el sentiment és mutu. En Jordi creu que l’Evaristo ha estat sempre en un segon pla i que ara mereix que se li reconegui la feina ben feta i les fites que ha aconseguit, com ara ser un dels primers a vendre texans a Barcelona. Per aquest motiu, celebra la distinció que li va atorgar l’Ajuntament fa uns mesos.