El “cauran tots” d’Albert Llimós a ‘Intocables’

“Cauran tots”, afirma el periodista i escriptor Albert Llimós mentre ensenya una de les quinze llibretes on té uns 200 noms d’homes amb poder a Catalunya. “Polítics, periodistes, esportistes…” que han estat assenyalats per agressions i abusos de poder.

La sala de lectura i actes de la llibreria Ona, a la Dreta de l’Eixample, és plena de gom a gom. Milers de llibres omplen els prestatges que fan l’ambient agradable. Multitud de mirades estan expectants per sentir les paraules de Llimós. És un dels grans noms del periodisme d’investigació de Catalunya, treballa al diari Ara i des de fa sis anys ha destapat casos d’agressions sexuals i abusos de poder en el món de l’esport, l’església, el teatre, les universitats, entre d’altres. Un dels més coneguts és el cas de l’Institut del Teatre de Lleida.

Llimós seia ahir al vespre a l’escenari de la llibreria Ona per presentar el seu últim llibre, Intocables, en què explica en primera persona el seu recorregut professional, tot el que ha après al llarg de sis anys investigant casos i com ha canviat la seva mirada del món. “Em creia un impostor. Per què un home de 40 anys, amb la seva posició social era l’encarregat de fer aquest tipus de reflexions? Em tocava a mi? Era el moment de fer-ho?”, comença a explicar. Finalment, es va decidir a començar a escriure les pàgines d’un llibre que assegura que ha estat difícil de pair en alguns moments.

“La violència invisible”

L’acompanyen a l’escenari la periodista i corredactora de molts dels seus reportatges, Núria Juanico, i l’advocada penalista especialitzada en violències de gènere, Carla Vall. Les presenta com a “companyes de batalla”, ja que al llarg de tots aquests anys han hagut d’afrontar nombrosos dilemes morals i professionals junts i han creat un equip sòlid per denunciar les violències masclistes a Catalunya.

El silenci i l’atenció dels assistents genera un aire d’admiració i Llimós s’obre en canal. “Me’n recordaré tota la vida. Hi ha un dia que arribo a la redacció i tinc dubtes. Estic fent el primer reportatge sobre aquesta temàtica i jo mateix em qüestiono si tot el material que estic recollint val un article periodístic. Perquè el concepte que teníem de violència sexual és la violència física”. Assegura que la seva persona va canviar en adonar-se que “la violència més comuna és aquella que moltes vegades és invisible, diària, de petits detalls”, i que causen “dolor i el trauma”.

A Intocables, Llimós va molt més enllà en un camí cap a la introspecció “personal i periodística” i es fa preguntes que no s’havia fet abans. “Com mires les víctimes?”, diu  Vall. En un acte d’honestedat profunda, Llimós explica que “la por a fallar” l’ha marcat i determinat. “És difícil no fallar a tanta gent, no hi ha cap manual i estic segur que la meva manera de parlar i expressar-me ha acabat revictimitzant molta gent”. Vall remarca que “la societat no sap com tractar la víctima, perquè pensa que les víctimes estan en un altre lloc, que els agressors estan en un altre lloc, i que això no ens toca a la vora. I en cas que estiguin a prop, tindran la decència i la vergonya de no parlar mai més d’això. Per tant, és una situació no prevista, el fet de parlar”.

De la mateixa manera indaguen en les converses amb els agressors, en els intensos debats sobre si cal donar-los veu, com fer-ho i la duresa d’afrontar converses amb agressors que, a vegades, Llimós coneixia. Situacions que Llimós ha plasmat al llibre. No és un recull de casos, tampoc una autobiografia, és una narració d’impacte que no deixarà indiferent ningú que s’endinsi en la seva lectura.

L’aplaudiment final és un clam de gratitud pel canvi, però sobretot, d’optimisme. Alguna cosa està canviant. La frase “cauran tots” la van dir les dones de l’Institut del Teatre en rebre un premi pel documental El Sostre Groc, d’Isabel Coixet. Llimós la reafirma, ensenya una de les seves llibretes, en té una quinzena amb més de 200 noms d’homes poderosos de Catalunya assenyalats per agressions i abusos de poder. “Cauran tots, o potser no tots, però molts sí. Que no estiguin tranquils que continuarem treballant”, afirma amb contundència.