Tots som dolents. El mal és part de la naturalesa humana i tan antic com aquesta mateixa. Sovint s’utilitzen paraules com “boig” o “monstre” per descriure els assassins, com si es tractés d’éssers diferents de nosaltres, però la veritat és que tant tu com jo som tan capaços de matar com ells. Ara bé, què és el que els diferencia de nosaltres que fa que cometin accions tan atroces?
Segurament hauràs sentit a parlar algun cop sobre els assassins en sèrie, com ara Ted Bundy, Charles Manson o “Jack el Destripador”. Aquests són individus que han acabat amb la vida de tres o més persones, arribant fins i tot a un nombre de més de 300 víctimes, en un lapse de temps major a un mes deixant, entre un assassinat i el següent, un temps de “refredament”. Tots ells troben en el patiment i en la mort dels altres certa satisfacció psicològica.
Segur que després de llegir això només tens un únic pensament a la ment: per què? Com és possible que puguin arrabassar tan cruelment i despietada la vida d’una persona innocent? Doncs bé, et sorprendrà saber que, segons un estudi (Sanmartín, 2002), entre un 10% i un 15% de les persones neix amb una tendència biològica a la violència; en els altres casos, aquesta conducta s’explica per factors socials i ambientals. Per tant, ningú no neix assassí, sinó amb una certa predisposició a actuar insensiblement si es donen unes determinades situacions socials.
La neurologia juga una part important; s’ha descobert que existeixen certes parts del cervell dels assassins que tendeixen a diferir del de la resta de les persones. Aquests solen presentar una activitat reduïda en el còrtex prefrontal (àrea del cervell que controla els impulsos emocionals) i un mal funcionament de l’amígdala (zona del cervell que genera les emocions). Això provoca la falta de por, dificultat de generar emocions i una greu predisposició a la conducta criminal en els individus en qüestió. Ara bé, aquestes disfuncions depenen de les situacions que es donin durant l’etapa d’infantesa de l’individu.
D’altra banda, la genètica també representa un element important de la causalitat assassina. Segons un estudi del 2015 realitzat a l’Instituto Universitario de Salud Mental de la Universidad de Montreal (CIUSSS), la variant d’MAOA (anomenada “gen del guerrer”) l’absorció de dopamina de la qual és massa baixa té com a conseqüència una major atracció per les situacions de risc i un augment del comportament violent. Per tant, els portadors d’aquest gen presentaran una major predisposició a la violència i a cometre delictes. No obstant això, l’activació d’aquest gen depèn d’allò ocorregut durant la infantesa del subjecte.
Finalment, tot queda reduït als factors més socials de l’assumpte. El psicòleg Adrian Raine va afirmar que aquests patrons comuns que semblen presentar tots els assassins són el resultat d’un maltractament i tot un seguit d’accions violentes i traumàtiques produïdes durant la infància; són el resultat de la relació de l’individu amb l’entorn, un entorn que hauria de ser acollidor, agradable i segur per evitar la formació de futurs assassins.
Per tant, com a conclusió, es pot dir que el “còctel criminal” és la suma dels factors endògens (neurològics, genètics i bioquímics) i exògens (socials i ambientals). L’única cosa que està a les nostres mans per evitar la creació de futurs homicides és assegurar als nostres fills una infantesa segura i afable, ja que, com algú molt savi em va dir un cop, “els criminals prosperen per la incompetència de la societat”.
