Turistes a la Sagrada Família, en una imatge d’arxiu. Foto: Carola López/ACN
La convivència entre turistes i veïns al voltant de la Sagrada Família provoca sovint situacions incòmodes. N’és un exemple l’episodi que va viure fa uns dies Enric Aragonès, un veí del barri que, tal com va compartir a les xarxes socials i com ha explicat a Línia Eixample, va veure com un “grup nombrós de turistes” que anaven amb una guia ocupant “tota la vorera” ignoraven un agent cívic que els havia cridat l’atenció. De fet, assegura que fins i tot la guia els va dir que continuessin caminant, sense fer cas del treballador municipal. El veí va decidir alertar els turistes que l’agent els estava parlant, i aleshores va ser la guia qui s’hi va enfrontar, dient-li, entre altres coses, “antiturista”.
“L’agent cívic els estava parlant a la cara i els turistes feien com si res”, recorda amb indignació Aragonès, que té la sensació que moltes de les persones que visiten Barcelona “se senten en un decorat, en un resort, més que no pas en una ciutat”. I li sembla especialment preocupant que la guia (que duia acreditació), lluny de col·laborar, acabés empitjorant la situació.
La presidenta de l’Associació Professional de Guies de Turisme de Catalunya (APIT), Inés Calzado, condemna la resposta d’aquella treballadora, però diu que li “estranyaria que fos realment una guia oficial”. Assegura que des de l’entitat –que juntament amb l’Associació de Guies de Turisme Habilitats per la Generalitat de Catalunya (AGUICAT) va signar un acord de bones pràctiques amb l’Ajuntament de Barcelona el mes de juny– estan compromesos amb el compliment de les normes i l’obediència als agents cívics.
Ara bé, Calzado confessa que li sap greu que els agents “només cridin l’atenció als turistes” i no als veïns que ocupen les voreres senceres en zones molt concorregudes. “Per què només se’ls exigeix això a ells? Són qui ens dona de menjar: Barcelona sense el turisme no seria Barcelona”, defensa. Aquesta opinió xoca frontalment amb la d’Aragonès i molts altres veïns, per als qui els punts més emblemàtics de la ciutat han deixat de ser dels barcelonins. Per això consideren que ni agents cívics ni acords de bones pràctiques són suficients davant d’un turisme “molt massiu”. “Si venen milions de turistes, per bé que es comportin, no és sostenible”, reflexiona el veí de Sagrada Família, que opina que al seu barri se sent “un figurant de les vacances dels altres”.
Cada cop pitjor?
Calzado creu que els discursos “antiturisme” que, segons ella, han adoptat darrerament alguns polítics municipals han crispat més els ànims del veïnat. “Ens increpen molt més que abans”, afirma, i lamenta que hi hagi “molta desinformació” sobre les normes que han de complir els grups de turistes. “La limitació de quinze persones és a Ciutat Vella, i és una recomanació, però molta gent es pensa que és una obligació i que s’aplica a tota la ciutat”, posa com a exemple.
En contraposició, Enric Aragonès va més enllà i creu que cal posar el focus en “la massificació” i “repensar el model de ciutat”.
