El punt de la frontera on ha viatjat el fill de la botiga Petro Yaremko. Foto cedida
Quan ara fa pocs dies va esclatar la guerra contra Ucraïna, a en Petro Yaremko, d’origen ucraïnès, li feia por agafar una arma i combatre l’exèrcit rus, però volia ajudar el seu país. Va reunir-se amb uns amics i van decidir comprar medicaments, menjar o roba per enviar-los allà. Després van posar un cartell a la botiga de construcció que té el seu pare al número 188 del carrer Sicília, que també es diu Petro Yaremko, demanant al veïnat que portés a l’establiment material d’ajuda. En pocs dies, amb la solidaritat de tothom van carregar dues furgonetes.
Aquests fets els explica Yaremko des de Polònia, a 100 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, a on s’ha dirigit amb un amic per donar en persona tot el material recaptat. No esperava, reconeix, comptar amb tants productes. “M’ha sorprès molt l’interès que ha demostrat la gent, la seva actitud m’ajuda a seguir amb això”, afirma. La feina que està fent no és gens fàcil. El seu amic i ell, assenyala, van conduir la setmana passada durant 24 hores seguides per arribar a Polònia, on van portar material molt divers: des de mantes per dormir a terra, fins a armilles antibales. “El que més ens van demanar, però, són medicaments perquè hi ha molts ferits”, lamenta Yaremko.
Per deixar aquests articles ho van fer de dues formes. Alguns els van donar directament a persones que travessen la frontera i d’altres els van deixar en un magatzem perquè arribin a les zones més perilloses. “No vam entrar al país perquè, si no, no podríem haver-ne sortit”, recalca. Els qui tampoc poden sortir, insisteix, són els seus avis, ja que intentar-ho implicaria massa esforç per a dues persones grans. Yaremko no sap si els tornarà a veure mai, però el que sí que té clar és que continuarà ajudant-los a ells i a tot el poble d’Ucraïna. “Ara baixo a Barcelona per tornar a pujar amb una altra furgoneta”, deia dijous passat.
