L’articulació institucional de la realitat metropolitana va prenent forma, lentament però en una direcció esperançadora. Ja és general la idea que considerar els municipis com una mena d’autarquies administratives és disfuncional, quan és una evidència que les problemàtiques i les oportunitats urbanes comprenen territoris amplis entre municipis. Ningú discuteix que a la metròpoli de Barcelona les realitats socioeconòmiques interconnectades requereixen polítiques públiques intermunicipals.
Un exemple fefaent d’això és que és impensable una política troncal en matèria d’habitatge que contempli solucions autònomes d’un municipi respecte dels que l’envolten. El mateix succeeix en l’àmbit de les polítiques socials: els moviments de població i les dinàmiques residencials intermunicipals fan inadequats els models d’atenció social centrats en els límits del propi municipi. Per exemple, els casos d’exclusió social residencial tendeixen a la itinerància, com ha quedat demostrat pel periple de persones entre assentaments urbans i altres situacions d’infrahabitatge. D’altra banda, les persones i famílies amb més dificultats socioeconòmiques acostumen a concentrar-se a les ciutats centrals de la metròpoli, de manera que aquells municipis on viuen grups d’aquestes característiques en un percentatge superior a la mitjana general es veuen obligats a fer un sobreesforç pressupostari en despesa social. Aquests exemples ens porten a comprendre que la cohesió social metropolitana es juga fonamentalment en el camp de les polítiques socials, i que el joc ha de conjugar l’urbanisme i l’acció social en una mateixa estratègia d’intervenció.
En aquesta línia s’apunten passos rellevants. Diverses trajectòries institucionals, associatives i d’acció col·lectiva ho confirmen. Fem-ne un repàs.
Fa escassament un mes, la Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori va donar un nou impuls a la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana. Constitueix un fòrum de debat sobre el planejament urbanístic que condiciona el desenvolupament de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. La reactivació d’aquesta Comissió disposa de la feinada que en matèria de reflexió estratègica metropolitana està duent a terme el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) mitjançant el projecte Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, un procés de debat polifònic entre veus acadèmiques, tècniques, polítiques i de la societat civil que comprenen el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Parlem d’un total de 164 municipis i de més de 5 milions de persones.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és la institució formal més avançada de la metròpoli. Aborda matèries urbanístiques, de transport i mobilitat, d’aigua, gestió de residus i medi ambient. És la institució ponent del Pla Director Metropolità, una àrea que comprèn 36 municipis i una primera corona metropolitana determinant per al conjunt de l’RMB. En l’àmbit de la cohesió social, l’article 22 de l’AMB promou polítiques de sòl i habitatge com a mecanisme de solidaritat intermunicipal. D’aquí l’impuls del Programa Integral de Barris per a la millora de rendes, pensat per afrontar les condicions de pobresa que afecten amb especial intensitat els eixos del Besòs i del Llobregat. Representa una línia de suport a les polítiques municipals que cobreix fins al 80% de l’esforç pressupostari local. S’hi abocaran 10 milions d’euros entre el 2022 i el 2024.
La Diputació de Barcelona (DIBA) impulsa 21 projectes transformadors com a element definitori del mandat 2019-2023, en sintonia amb la Nova Agenda Urbana i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. D’entre aquests 21 projectes despunta el de Barris i comunitats: motors de transformació social. Aquest projecte es caracteritza per una perspectiva d’intervenció urbana segons el marc de la política social. Pren de referència 15 municipis de més de 50.000 habitants i amb un índex de vulnerabilitat social (IVSO) entre alt i molt alt, i hi inverteix globalment uns 4.900.000 euros entre les diferents actuacions territorials en curs. El seu objectiu és articular respostes a les necessitats socials del territori implicant les comunitats com a motor de canvi de les condicions de vida als barris, en base a una dinàmica sinèrgica entre l’acció social i la intervenció urbana centrada en espais públics, equipaments i comunitats veïnals.
La cohesió social metropolitana es juga fonamentalment en el camp de les polítiques socials, i el joc ha de conjugar l’urbanisme i l’acció social
Això pel que fa a mecanismes institucionals de base metropolitana que aborden polítiques públiques. Per part de l’associacionisme i l’acció col·lectiva també trobem novetats molt destacables a favor de la cooperació interterritorial.
D’una banda, l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que comprèn les ciutats de la segona corona metropolitana: Terrassa, Sabadell, Mataró, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Martorell, Premià de Mar, Pineda de Mar i Santa Perpètua de Mogoda. També hi són representats els consells comarcals del Garraf, l’Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. L’Arc Metropolità serà determinant per definir una agenda política comuna d’aquestes ciutats en el marc de la Comissió d’Ordenació Metropolitana abans esmentada. Els elements clau són les infraestructures, la promoció econòmica i l’equilibri territorial a un nivell socioeconòmic. Tornem a la trenada entre urbanisme i acció social: l’Arc indica la necessitat d’abordar la recuperació dels barris i els centres urbans, cosa que vol dir pressionar institucionalment per impulsar les polítiques troncals en habitatge de protecció oficial i de rehabilitació de finques. Perquè en aquest punt és imprescindible la decidida participació (pressupostària, s’entén) de l’Estat i de la Generalitat, com també ho és en el desplegament de polítiques socials compartides que comportin prestacions equivalents entre diferents municipis.
Qüestió, aquesta darrera, que compon l’eix de la constitució a Barcelona (Sant Andreu, Fabra i Coats, el proppassat 23 de febrer) del Fòrum Social Metropolità (FSM), un espai de confluència entre entitats socials, sindicats majoritaris, col·legis professionals, ajuntaments i institucions metropolitanes que operen a l’RMB. L’objectiu de l’FSM és pensar sobre els principals reptes socials de la metròpoli i abordar-los a nivell intermunicipal, tot facilitant la col·laboració entre municipis i entre aquests i els agents socials del territori. El Fòrum conjuga la reflexió sobre les interdependències metropolitanes en el camp de l’acció social amb la promoció de l’acció conjunta.
Aquest plantejament de l’FSM, referent a la cooperació públicosocial entre administracions locals i agents de la societat civil, indica de quina manera poden aterrar-se projectes d’acció. En aquest sentit, el Projecte Vesta és un exemple de què és realitzable i què convé fer. Es tracta d’un programa intermunicipal que ofereix acompanyament a dones amb infants a càrrec en situació de sense llar a la zona del Besòs. Per a un col·lectiu d’una trentena de persones s’ofereixen 30 habitatges estables amb acompanyament social, psicològic i d’inserció laboral. Amb el suport de l’AMB i de l’Ajuntament de Barcelona, al Vesta hi concorren el Consorci del Besòs, els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, així com les organitzacions del tercer sector Càritas, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu Serveis Socials. La cooperació públicosocial es concreta sobre el terreny en funció de les necessitats a les quals cal donar resposta i de la combinació operativa de capacitats, tant de l’administració pública com dels agents socials.
I, finalment, des del punt de vista de l’acció col·lectiva hem de remarcar el ressorgiment del moviment veïnal a un nivell intermunicipal i en funció de l’experiència sobre problemàtiques compartides. No fa pas gaire que ha començat a caminar la Coordinadora del Baix Besòs. Inclou les federacions d’associacions veïnals de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista i la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs. El veïnat organitzat des de l’experiència al barri però amb mirada metropolitana reclama participar d’una governança definida pel concepte de justícia espacial: el desenvolupament de la metròpoli ha d’incloure els territoris que a un nivell socioeconòmic han estat històricament reclosos a la perifèria estructural.
Totes aquestes passes que apunten a una governança metropolitana s’encaminen cap a un repte de futur ineludible: hi ha d’haver una institució que relligui el desenvolupament del conjunt de la metròpoli? O n’hi haurà prou amb anar coordinant les diferents institucions metropolitanes en funcionament, entre les quals poden anar proliferant els consorcis? La primera opció assegura una política; la segona no. L’una, però, és molt més complicada d’assolir que l’altra. Perquè si prenem de referència la metròpoli com a espai territorial de governança (en els límits de l’RMB), a Catalunya una qüestió cabdal a escometre és com l’autonomia pot encaixar una institucionalitat metropolitana amb competències i pressupost, és a dir, amb autoritat política. I, d’altra banda, també és pertinent puntualitzar que una hipotètica institució metropolitana haurà d’assumir el poder de tracció –i, per tant, el pes específic dins de la institució– de Barcelona com a ciutat global, no únicament com a centralitat urbana de la seva pròpia metròpoli.
