Entitats com les PAH de Catalunya, el Sindicat de Llogateres o Resistim al Gòtic han presentat un manifest de deu punts dirigit als partits. Foto: Sindicat de Llogateres
Setze organitzacions i entitats, entre les quals les PAH catalanes, el Sindicat de Llogateres, la FAVB, Regularización Ya!, la Plataforma Stop Hard Rock, Las Kellys o la Xarxa d’Economia Social, han presentat aquesta setmana davant de la Casa Orsola, a Barcelona, un manifest de deu punts amb mesures concretes pel dret a l’habitatge “digne i assequible”. Ho fan de cara a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya, amb la idea de reivindicar que el nou Govern sorgit de les eleccions “capgiri la situació d’emergència habitacional que pateix el país”.
Afirmen que el model actual ha portat a una situació de “misèria i desigualtat” que qualifiquen d'”insostenible en tots els sentits”. Les entitats signants també expliquen que “les dificultats generalitzades per accedir o mantenir un habitatge digne i assequible són un dels principals vectors de desigualtat de la societat catalana”. Consideren que l’acció política ha estat “anar posant pedaços en forma de polítiques d’habitatge totalment insuficients”, un “fracàs institucional” que demanen revertir durant els propers anys als partits que formin part del Parlament i del Govern.
Quines mesures reclamen?
- Pla de xoc contra el sensellarisme i les llistes d’espera – els activistes demanen un pla per reduir a zero la “vergonyosa” llista d’espera de les meses d’emergència, reallotjant en habitatges dignes i no en pensions.
- Arribar a una inversió en polítiques d’habitatge del 2% del PIB – també demanen augmentar els habitatges públics fins a posar la llista de 86.876 persones en espera a zero.
- Assegurar l’accés als recursos públics d’habitatge a totes les persones migrades – el manifest denuncia que les persones migrades no hi poden accedir (en referència al fet que per accedir a HPO cal tenir la nacionalitat espanyola o la residència permanent). També demanen sancionar els qui exerceixen el racisme immobiliari.
- Estendre i consolidar a les ciutats catalanes mesures com la reserva del 30% en noves construccions i rehabilitacions per generar habitatge protegit en sòl urbà.
- Sancionar els propietaris que incompleixin les lleis – els signants parlen tant de la regulació de preus com del lloguer social, obligatori a grans tenidors. A més, demanen posar en funcionament «immediatament» el decret llei de lloguers de temporada i d’habitacions.
- Fer complir la llei 24/2015 i tots els instruments que se’n derivin “per tal de garantir l’accés universal a l’aigua i l’energia a tota la població”.
- Blindar el patrimoni públic d’habitatge – per a fer-ho, demanen evitar la seva pèrdua i recuperar els habitatges buits (expropiació o cessió obligatòria gratuïta) dels grans tenidors i “fons voltors” per a lloguers socials.
- Implementar un programa ambiciós que abordi la despoblació – en concret, demanen mesures que “facilitin l’arrelament en l’entorn rural”, per mitjà d’”actuacions específiques i inversió en la garantia del dret a l’habitatge”.
- Prohibir el lloguer turístic mentre no estigui garantida la primera residència a tota la població – demanen l’aplicació de mesures antiespeculatives i contra l’expulsió residencial urbana i rural.
- Impuls del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i fórmules amb control comunitari – aquest tipus d’accés a l’habitatge és a mig camí entre el model de llogar i de comprar un habitatge: la propietat de l’habitatge és una cooperativa, de la qual els habitants formen part. Els activistes demanen buscar “l’assequibilitat del model mitjançant inversió, finançament, mesures fiscals i legals”, ja que una de les limitacions que té el model és l’elevat cost que té la inversió inicial per formar part de la cooperativa.
Sense pisos de lloguer per a immigrants
