Per què quan venen a Barcelona els turistes tenen actituds que mai tindrien als seus països?

L’última moda entre els turistes de Barcelona consisteix a posar el telèfon mòbil als esglaons de les escales mecàniques de la sortida de metro de Sagrada Família perquè l’aparell enregistri la seva reacció quan al fons hi apareix la basílica de Gaudí. Alguns ballen, altres es fan els sorpresos, n’hi ha que fan veure que no s’immuten… La moda, que es va fer viral a les xarxes socials, va arribar a entorpir la circulació dels viatgers del metro i va obligar l’Ajuntament de la capital catalana a dissenyar uns cartells per dissuadir els turistes de fer aquesta mena de vídeos.

Podríem pensar que es tracta d’una situació excepcional i que la majoria de les persones que venen de vacances tenen una actitud més cívica a Barcelona. És cert. Malgrat això, els casos en què els visitants tenen comportaments poc adequats i que semblen quasi infants són recurrents a la capital catalana.

El 2014, uns joves italians van entrar en un supermercat de la Barceloneta despullats. El cas fins i tot va ser portada en alguns diaris i recordava, de forma vaga, a una pràctica comuna del jovent, sobretot anglès i alemany: l’anomenat balconing. Tot i que a la capital catalana saltar des del balcó de l’habitació de l’hotel fins a la piscina no és habitual, en dues dècades aquesta pràctica s’ha cobrat una cinquantena de vides i ha acabat amb centenars de ferits, la majoria d’ells a les Illes Balears.

Sense arribar a aquest extrem, Barcelona ha viscut altres situacions ridícules. El passat 30 d’abril, una parella xinesa es casava al Tibidabo. Hauria estat una celebració ben normal si Zheng Yasui i Liu Shuo no haguessin obert la convocatòria de la seva boda a tothom que hi volgués anar a través de l’aplicació Meetup. 220 desconeguts van dir que hi anirien, però finalment en van ser 60.

Per altra banda, encara avui dia hi ha molts turistes que quan venen a Barcelona es compren un barret mexicà d’ala enorme, pensant que el complement és típic d’aquí. L’antropòleg i expert en turisme José Mansilla, referint-se a aquest fenomen, afirma en declaracions al Línia, en to irònic i provocador, que al final “caldrà assumir que el barret mexicà és típic de Barcelona”.

A les xarxes socials és on més d’aquestes situacions esperpèntiques s’aprecien. Una jove estatunidenca de viatge per Europa, per exemple, en arribar a Barcelona publicava un vídeo on se sorprenia que a la ciutat s’incomplissin tantes lleis. El vídeo, en què es preguntava si tots els ciutadans eren “criminals”, es referia a impedir el pas de vehicles, dormir al carrer o fumar porros en patinet.

També va ser tendència entre joves estrangeres que trepitjaven la ciutat fer vídeos explicant com vestir “com si fossin una noia barcelonina”. La moda consistia a posar-se “una faldilla o uns pantalons divertits, botes altes i un jersei de talla ampla”. Calia combinar-ho tot amb joies daurades i unes ulleres “vintage“.

La llista podria continuar: tiktokers que expliquen els millors llocs on “fer caca a Barcelona”, festes multitudinàries al Turó de la Rovira, fer-se fotos enmig del Passeig de Gràcia quan està il·luminat pels llums de Nadal posant la vida en risc i impedint el pas dels automòbils…

Els motius

La pregunta és òbvia: per què quan venen a Barcelona els turistes tenen actituds que mai tindrien a casa seva? Segons el portal de notícies sobre turisme Hosteltur, el 2022 els nivells d’ansietat es van disparar entre la població europea a conseqüència de “l’estrès pandèmic i la guerra d’Ucraïna”, i això va fer que la gent necessités “despressuritzar”. En aquest sentit, reconeixen, el turisme és una pràctica que els europeus empren per relaxar-se i oblidar les situacions d’ansietat a les quals el món actual els aboca.

En aquest sentit, Mansilla considera que “quan fas turisme estàs en un estat liminar i no participes de les dinàmiques de control social de l’indret on vas”. “No coneixes la normativa ni els comportaments del lloc i la gent, i no hi tens lligam ni responsabilitat, perquè les lleis socials no se t’apliquen”, afegeix. Dit d’una altra manera, els joves que van irrompre despullats al supermercat de la Barceloneta mai haurien fet el que van fer a casa seva perquè allà potser els seus conciutadans els haurien dit alguna cosa. “No és per manca d’educació, sinó perquè no se senten interpel·lats”, considera Mansilla.

Per altra banda, actituds com la dels xinesos que es van casar al Tibidabo o la dels turistes a les escales mecàniques de la Sagrada Família responen a un altre fenomen. “No són tontos, sinó que fan el que se suposa que han de fer a Barcelona”, afirma l’antropòleg. “Tenim una ciutat que és un paisatge conegut arreu del món. Una ciutat escenari on la població fa de figurant i els turistes venen a fer el que se’ls ha explicat que han de fer”, afirma per afegir que això és el resultat de “potentíssimes campanyes de màrqueting”. De la mateixa manera que els turistes que visiten Pisa es fan una foto aguantant la torre inclinada, els turistes que venen a Barcelona s’han de sentir corpresos quan veuen la Sagrada Família, per molt que no tinguin ni idea d’arquitectura o d’art.

Mala fama

En part, aquestes actituds expliquen la valoració que els barcelonins fan dels turistes i que, tot i que encara és positiva, en els darrers temps ha empitjorat notablement. Segons dades de l’Ajuntament, el 2023 un de cada quatre habitants considerava que el turisme era perjudicial per a la ciutat. És la xifra més alta en una dècada, ja que el 2007 més del 90% de la ciutadania creia que aquesta activitat econòmica era positiva. Alhora, el 61% dels habitants creu que Barcelona “està arribant o ha arribat al límit de la seva capacitat turística”.