Candidats eleccions 12M

La majoria de les formacions fan els seus actes de final de campanya per a les eleccions del 12M a la metròpoli. Foto: 3Cat/ACN

A l’àrea metropolitana de Barcelona, com és ben sabut, l’anomenen el cinturó roig per l’hegemonia que té el PSC a la zona. No obstant això, si ens fixem en el que passa al territori quan es tracta de les eleccions de Catalunya, la realitat és més complexa. A la metròpoli, Convergència i Unió (CiU) va ser la força més votada a les eleccions del 1992, el 1995, el 2010 i el 2012, i el PSC el partit preferit pels votants el 1999, el 2003, el 2006 i el 2021. Així mateix, Junts pel Sí va guanyar les eleccions catalanes a la metròpoli el 2015 i Ciutadans ho va fer el 2017.

Aquesta dinàmica és molt diferent del que succeeix en altres eleccions al territori. El PSC ha guanyat tots els comicis municipals des del 1992 excepte els del 2015, quan els comuns es van convertir en la força més votada. Pel que fa a les eleccions espanyoles, els socialistes només han sigut segona força, per darrere dels comuns, el 2015 i el 2016.

Els contrastos

Més enllà d’això, i tornant a les eleccions catalanes, la metròpoli té certes especificitats que permeten parlar de contrastos, amb la disparitat enorme entre el que voten uns municipis i el que voten d’altres. Per exemple, Sant Cugat del Vallès, l’única ciutat on ha guanyat el mateix espai polític durant els darrers 30 anys –l’espai ara representat per Junts–, vota molt diferent d’altres municipis com Santa Coloma o l’Hospitalet, dos indrets on els socialistes han guanyat tots els comicis amb l’excepció d’aquells on Ciutadans era més fort.

A més d’això, altres formacions també tenen el seu pes als municipis metropolitans. ERC, per la seva banda, en les eleccions del 2017 i del 2020 va ser la formació més votada a llocs com Begues, Cervelló, Molins de Rei o Montgat. Així mateix, ha estat la segona força a tot el territori en les dues últimes eleccions, primer per darrere de Ciutadans i després del PSC. Alhora, el PP va estar a punt de fer el sorpasso i convertir-se en el segon partit més votat de la metròpoli el 2012, per davant del PSC, però lluny de CiU. En part, va ser gràcies a Badalona i Castelldefels, dos llocs on els populars, per molt poc, gairebé es converteixen en primera força el 2012 i el 2015.

El darrer fenomen que caracteritza la metròpoli són els índexs d’abstenció. Hi ha municipis com Badia o Sant Adrià de Besòs on la ciutadania no vota en comtesses catalanes. El cas més impactant d’aquest fenomen va ser amb les eleccions del 2021, ja que l’abstenció en aquestes dues ciutats va situar-se vora el 60%, una de les més altes de tota Catalunya. En canvi, en altres indrets com Sant Cugat o Tiana les xifres de participació són molt més elevades. En les últimes eleccions, l’abstenció aquí va vorejar el 30%. Certament, les eleccions del 2021, amb la pandèmia encara cuejant, van ser anòmales pel que fa a la participació. A la resta, encara que l’abstenció no és tan disparada, les diferències de participació entre els municipis amb menys renda de la metròpoli i les poblacions més riques es manté.

Amb Barcelona o sense

Hi ha una darrera dinàmica que determina els resultats dels partits a la metròpoli en les eleccions catalanes: el pes de Barcelona amb relació a la resta del territori metropolità. Junts, per exemple, en les passades eleccions va obtenir el 20% dels vots de tota Catalunya. Els seus resultats haurien estat ben diferents si només hagués votat la població de la capital catalana (17,9%) o la de l’àrea metropolitana sense comptar Barcelona (10%). ERC també va registrar una tendència similar, tot i que amb diferències menors: un 21% de vots a Catalunya, un 19% a la capital i un 18% a la resta de l’àrea metropolitana.

El PSC, per la seva banda, va registrar un 23% dels vots a tot el país, un 23% a Barcelona i un 32% a la metròpoli sense la capital. Altres partits com Ciutadans i Vox responen a la mateixa estructura. Així, els taronges van registrar un 5,8% de vots a Catalunya, un 6,2% a Barcelona i un 7,6% a la resta de la metròpoli, mentre que l’extrema dreta va obtenir un 7,7% de vots a tot el país, un 7,2% a la capital catalana i un 9,4% a la resta de l’àrea metropolitana.

Finalment, hi ha els partits que concentren una important quantitat dels seus vots a Barcelona. La CUP va registrar el 6,7% dels vots a tota Catalunya, el 6,9% a Barcelona i el 4,5% a la resta de la metròpoli. Així mateix, el PP va arribar al 3,8% dels vots a Catalunya, el 5,3% a Barcelona i el 4,6% a la resta de la metròpoli. Els comuns, tot i aconseguir el 9,2% dels vots a Barcelona i el 8,7% a la resta de la metròpoli, al conjunt del país només van assolir el 6,7%.

En disputa

L’àrea metropolitana, per tant, és un territori on la majoria de les forces tenen coses a guanyar-hi, sigui perquè tenen presència a la capital catalana o perquè arrosseguen electors a la resta del territori. És per això que no costa de comprendre per què la majoria dels partits han decidit programar els seus actes de tancament de campanya aquí, acompanyats de personalitats de renom de les seves formacions.

El PSC, per exemple, tanca avui la campanya al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona amb la presència de Pedro Sánchez. No és l’única formació que conclou a la capital catalana. També avui, la CUP fa el seu darrer acte al Born amb la participació de David Fernàndez, Anna Gabriel i la candidata Laia Estrada. ERC va fer l’acte central de campanya ahir al Pavelló de Congressos de Barcelona amb Pere Aragonès i Oriol Junqueras. Per la seva banda, Abascal va participar en el que Vox organitzava abans-d’ahir a Sant Cugat i també serà avui a l’acte final del partit a la plaça Artós, a Sarrià-Sant Gervasi. Finalment, Carlos Carrizosa dirà adeu a la campanya al centre de Barcelona, a Ciutat Vella, també aquest divendres.

Pel que fa a la resta de forces, n’hi ha dues que tanquen la campanya a la metròpoli i una que ho fa fora. Alberto Núñez Feijóo estarà present avui a l’acte del Partit Popular a l’Hospitalet. Els comuns, per la seva banda, acomiaden la campanya a Cornellà amb Yolanda Díaz també aquesta tarda.

L’única formació que no fa el seu acte final a la metròpoli és Junts+. Tot i que en un principi estava previst que Carles Puigdemont intervingués per videoconferència en un acte al barri de Gràcia de Barcelona, finalment el líder de Junts+ tancarà la campanya avui en un acte presencial a Elna, a la Catalunya Nord.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram