Les crisis social, democràtica i econòmica han portat a un final d’època. Les desigualtats, la tecnologia, la mundialització muten la societat… Nova època. Davant d’una Europa que no ubica la moral pública enlloc, la cultura també hauria d’ocupar un lloc rellevant.
Els passos que ens han dut fins a l’actual declivi no serviran per al canvi que necessitem. Ningú torna a passar per sobre d’un sot on ja ha caigut. Això no vol dir que ho llencem tot per la borda. Les experiències que funcionen cal aprofitar-les. El coneixement social és acumulatiu.
Produirem diferent. Haurem de crear béns i serveis, amb menys recursos, energia i més propers a les necessitats de persones i comunitats. Hem de repartir i compartir més i millor, la riquesa, el consum, els coneixements. Les regles de joc de la política i de l’economia haurien de canviar.
Les ciutats són el lloc de creació de la riquesa. I el lloc on l’haurem de repartir i compartir. Talent, tecnologia, tolerància, les tres ‘T’ del sociòleg Florida ens indiquen part del camí. És necessari invertir en educació al llarg de la vida per portar aquestes tres ‘t’ a tots els sectors i grups socials. Els extremismes no només són èticament reprovables sinó que són econòmicament improductius, democràticament paralitzants i socialment divisors.
La política entesa com a deliberació i govern sobre els afers comuns, és cosa de tots –com el català–. Les persones hi volem participar. Les organitzacions que agrupen persones, demandes, els actors de l’acció política han de ser flexibles i permeables. Sobretot per evitar que tinguin interessos autoreferits com Raimon Obiols sempre ha dit.
No n’hi ha prou amb tenir programes, propostes i amb formar governs. Hi ha moral, hi ha ètica, com a coses públiques i no privades. Una part de la crisi de la socialdemocràcia i de l’esquerra en general ha estat no només haver allotjat persones amb pràctiques no ètiques, sinó no haver posat com a segell i pedra angular l’ètica i els valors. Sense ells les persones i les societats ens desfem.
Les societats que progressen tenen tensió moral. I per això també és necessari un relat comú sobre el passat. A l’Estat no hi és i això el fa poc viable. Europa no pot confondre laïcitat amb distensió moral. No es tracta d’invocar a Déu en els afers públics com als EUA. Però si de marcar amb claredat què està bé i què està malament. Són immorals les taxes de pobresa que patim. Són immorals aquells que dia sí dia també enterren la separació de poders. És immoral que un alcalde del PP a Badalona discrimini infants pel seu origen social. La xenofòbia fereix la democràcia.
La societat espera un lideratge que sigui moral i que doni esperança a joves, adults i famílies. No cal només treball, escola, ambulatori i barri que funcioni, que és molt! Cal reomplir de sentit la vida en comú. Som societat? Sí que ho som, som comunitat de valors. I si no ho som, és necessari reconstruir-la. I que els actors socials mirin més enllà d’ells mateixos.
O els europeus i europees tornem a fer valdre com diu George Steiner que som barreja també per herència d’Atenes i Jerusalem –amb humilitat i seny–, o si no no serem feliços i no serem útils per a molts pobles de la terra. I les crisis a Europa i al món es continuaran aguditzant.
