García Duarte en una conferència sobre un dels seus llibres. Foto: Paco García
Francisco de Borja García Duarte és un apassionat investigador de la història, amb una connexió profunda amb el barri de Porta i un fervent amor per la seva terra d’origen, Andalusia. Des de la seva arribada a Barcelona el 1976, ha sigut un membre compromès amb el desenvolupament sociocultural del seu barri i amb la prestidigitació de la comunitat andalusa a Catalunya.
Conegut també com a Paco Albadulí, sobrenom d’inspiració àrab, García és un defensor acèrrim del barri de Porta i un testimoni de la seva transformació. “El barri de Porta és el millor de tot Barcelona. Gràcies a dècades de lluites i mobilitzacions s’ha convertit en un lloc amb bons equipaments i infraestructures que ens han de fer sentir molt orgullosos”, reivindica.
“El barri de Porta és el millor de tot Barcelona gràcies a dècades de lluites i mobilitzacions”
Els seus inicis al barri, però, no van ser fàcils. Va haver d’emigrar a Barcelona perquè es va quedar orfe molt jove i aquí hi tenia un germà gran que el podia ajudar. Un cop establert a Catalunya, va entrar a treballar a una fàbrica d’enquadernació que va fer fallida ràpidament. Després, va anar a fer el servei militar i, quan va tornar a Nou Barris, va començar la seva vida com a autònom. De fet, García va combinar la feina com a historiador autodidacta amb un sector ben diferent: el control de plagues.
Com a andalusista català, García va ser un dels implicats en la fundació de l’associació Almenara (de l’àrab al-menar: lloc de llum). Des d’aquí, va impulsar la creació dels Premis Gerald Brenan, que reconeixen aportacions a la cultura andalusa de persones o entitats de fora de la comunitat autònoma.
A més, des d’Almenara, va organitzar múltiples conferències, debats, actes i va aconseguir implicar l’Ajuntament en la instal·lació del monument a Blas Infante al parc de la Guineueta. De fet, són els mateixos veïns qui han proposat García Duarte com a candidat per guanyar un dels Premis Nou Barris d’enguany, un reconeixement que atorga el Districte a ciutadans i entitats compromeses amb el progrés social dels seus barris.
Un autor prolífic
Però les seves aportacions culturals destaquen també pels diversos llibres que ha escrit al llarg de la vida. De fet, les seves investigacions com a historiador autodidacte l’han portat a convertir-se en tot un referent en l’estudi de l’Andalusia medieval dels àrabs.
El seu idil·li amb la recerca històrica va néixer poc després d’arribar a Barcelona, quan va començar a donar classes per a nens a les entitats andaluses del barri. “La necessitat de coneixement per a explicar bé les coses em van portar a investigar més sobre història. Amb el temps vaig escriure els primers articles i, després, els primers llibres”, recorda García.
Les seves obres abasten textos de tota mena: estudis sobre els moriscos que no van marxar de la península Ibèrica, reivindicacions de la literatura en el dialecte d’Andalusia o llibres que estudien el procés migratori dels andalusos cap a Catalunya, entre d’altres.
“El llegat andalusí és molt present a Catalunya”
”Cal recordar que el llegat andalusí és molt present a Catalunya. Sense anar més lluny, l’origen de la mona de pasqua és un brioix amb un ou a dins que els pares regalaven als seus fills durant l’època musulmana”, assegura.
La gastronomia és justament l’eix temàtic del llibre que prepara actualment. Des de fa mesos, García ha estat investigant sobre receptes i herències culinàries de l’època àrab. “El que mengem avui és fruit d’aquells temps. Tot i que la gastronomia medieval musulmana era bàsicament mediterrània, es van introduir ingredients com les albergínies, les taronges, l’arròs o el sucre”, explica.
La votació popular dels Premis Nou Barris està en marxa al web de Línia Nou Barris. Hi ha temps per votar fins al 26 d’abril.
