Aquest escrit intenta rebatre l’article del senyor Jordi Lleal Giralt publicat a la darrera edició d’aquest periòdic i titulat “Els no nacionalistes”. I és que el text em sembla insultant en alguns dels seus paràgrafs. M’explico.

“Així es defineixen els que se senten espanyols…”, diu l’article. Jo sóc ciutadà espanyol i no sóc ni nacionalista espanyol ni tampoc estic d’acord amb aquest col·lectiu.

Crec que els nacionalistes tenen les mateixes arrels, tant si són catalans, bascos, polonesos o espanyolistes.

Només hi ha dues raons per ser nacionalista del país que sigui. Una és el sentiment de pertànyer a una nació. I l’altra és el nacionalisme derivat dels postulats racistes, exclusivistes.

Crec que el nacionalisme i els nacionalistes catalans pertanyen al primer grup. Però, no és necessari ser nacionalista de cap dels dos orígens. Es pot ser ciutadà d’Espanya o d’un altre estat i no ser nacionalista espanyolista. Com? Creient que als ciutadans d’aquest Estat o d’un altre els uneix una Llei que inclogui a tots ells: una Constitució escrita o no escrita, uns drets individuals i unes regles de joc igualitàries per a tothom.

D’altra banda, considero insultant el que el senyor Lleal diu a l’últim paràgraf: “El personatge -i tots els que pensen com ell- a més de no nacionalista, és sord i cec davant de la realitat catalana!”.

En primer lloc crec que és insultant per respecte als cecs i als sords i, en segon lloc, perquè aquest comentari destil·la menysnspreu i un afany excloent dels altres que no pensen com ell.