El que ens estreny fins a ofegar-nos, el que empresona ciutadans honestos i pacífics, el que agredeix vells i nens innocents, el que ens vol treure la veu, el que ens vol humiliar, el que ens colonitza.

Hi ha un altre ‘Gürtel’, que abraça al PP dins d’un escàndol de corrupció de grans proporcions. Els mitjans de comunicació espanyols (amb honorables, alhora que minoritàries, excepcions) releguen aquest cinturó a les profunditats de la lletra petita, fora dels titulars llampants que, dia sí i dia també, busquen estrènyer el nostre, forat a forat, fins a anorrear-nos.

Émile Zola no en tindria prou amb un article com ‘J’accuse’ per denunciar la manipulació, l’amnèsia, la falta de rigor i la vulneració sistemàtica de l’ètica periodística. «El meu deure és de parlar, no vull ser còmplice. Les meves nits serien sovintejades per l’espectre de l’innocent que expia allà, en la més horrorosa de les tortures, un crim que no ha comès».

Quedi clar que, mentre Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i part del Govern legítim de la Generalitat passen els dies encarcerats o exiliats per pensar diferent, hi ha polítics embolicats amb la bandera espanyola, ‘indiciàriament’ corruptes, que segueixen al poder i feixistes que han pres violentament el carrer amb total impunitat. Per vergonya de PSOE, Ciudadanos i tots aquells que trepitgen les paraules democràcia, justícia i drets humans.