El procés sobiranista surt del sotrac i fixa un rumb encara per definir. Però el fixa. El president Artur Mas i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, juntament amb les principals cares del sobiranisme ciutadà, van arribar a un acord pel qual les dues parts cedeixen a canvi de tornar a convocar a les urnes el pròxim 27 de setembre per buscar una majoria absoluta de diputats a favor de la independència. Abans, es culminarà la preparació de les “estructures d’Estat”. Mas va acceptar que no hi haurà una llista conjunta. Junqueras assumeix que les eleccions no seran immediatament, com exigien tant ERC com l’ANC, Òmnium i els municipis independentistes, i s’ha empassat un bon marró: el suport als pressupostos d’aquest any, injuriats pel seu partit per “incomplibles” i dependents de l’Estat.
El líder d’ERC, però, va aigualir un altre acord anunciat per Mas: que després de les municipals tots dos partits prioritzessin pactes conjunts. Junqueras va matisar: “Cada ciutat és un món”. “Prioritzar acords postelectorals amb aquells que estan a favor del procés serà un criteri important però no únic”, subratllaven fa pocs dies fonts dels republicans.
Per refer ponts, abans dels comicis Mas es va comprometre a forjar estructures d’Estat, culminar lleis, inclosa l’assignatura que queda pendent de disposar de normativa electoral, prioritzar la lluita contra la pobresa –ERC ha denunciat en aquest terreny greus incompliments per part del Govern de la Generalitat– i prioritzar que el pròxim curs escolar s’emprengui solament sota la llei catalana.
Es va pactar el quan i el com. Falta un petit gran detall: el què. Què dirà aquest punt comú del programa electoral? Fins a quin punt concretarà que si hi ha majoria “s’exercirà” immediatament la independència, com va dir Junqueras? Aquesta negociació, en la qual tots dos van dir que hi ha de ser la CUP, queda pendent.
La CUP va començar fa setmanes un procés assembleari obert als ciutadans per definir una candidatura de caràcter “independentista, anticapitalista i radicalment democràtica”. Propugna una ruptura amb el marc econòmic i social actual i, a més, una declaració d’independència després d’un 27-S.
En aquestes assemblees es definirà el full de ruta cap a la independència. El nom de la llista, que previsiblement inclourà la marca CUP, i les persones que la integren se sabran al març; i el programa electoral, passades les municipals.
“El full de ruta no és exclusivitat de Mas i Junqueras”, ha dit el diputat Quim Arrufat. Per això, ha propugnat d’interpel·lar agents socials i civils diversos, també aquells que “no s’identifiquen monotemàticament amb el procés sobiranista”.
“O traiem el full de ruta del binomi Mas-Junqueras o el full de ruta i el procés cap a la independència s’enfonsen”, ha sentenciat. Arrufat creu que reduir el debat independentista a dues forces polítiques ha portat el procés “cap a una deriva accentuada, després del 9-N, amb una foto que és una derrota col·lectiva”. Es referia al pacte Mas-Junqueras de fa uns dies al Palau de la Generalitat.
El full de ruta de l’esquerra independentista inclouria una declaració unilateral d’independència en cas d’aconseguir majoria a les eleccions del 27 de setembre, que haurien de tenir caràcter plebiscitari i que obririen un procés constituent per desfer-se del marc econòmic i social vigent. L’altre pilar d’aquest full de ruta és un pla de xoc contra l’emergència social del país. Arrufat va fer aquestes declaracions en una conferència de premsa al Casal Independentista de Sants, a Barcelona.
Arrufat, de la CUP, té coincidències amb la gent d’ERC. Estic segur que amb ells arribarem lluny, tanmateix, no podem prescindir de cap dels partits sobiranistes per poder fer tots junts la DUI sense cap problema. Mas i Junqueras ja els tenim disposats a l’acord total. Pensem també amb el Moviment d’Esquerres. Tothom respondrà massivament al desig de la majoria. Les forces espanyolistes continuaran fent créixer el nombre d’independentistes amb la seva postura intransigent i antidemocràtica.
