En l’informe que el FMI va publicar la setmana passada ens diu que reconeix que va subestimar el multiplicador fiscal i que els efectes a curt termini són un desastre. Vaja, doncs, això és reconèixer una espifiada de dimensions descomunals, i que afecta moltes persones i empreses.

Un multiplicador fiscal es la relació entre un canvi en la despesa pública i el seu impacte en la renda d’un país, és a dir, per cada canvi en la despesa d’un govern hi ha un canvi corresponent en el consum i en la producció nacional. Si per exemple el multiplicador es un retall de despesa de mil milions d’euros, suposaria una caiguda del producte interior brut d’un país de mil milions, i si per exemple el multiplicador fos 0,5 doncs la reducció de despesa seria cinc-cents milions i aquesta reducció de la despesa pública animaria l’expansió del consumi l’inversió privada.

Els grans cervells del FMI van considerar que el multiplicador fiscal era del 0.5 i és aquí que es va imposar unes polítiques d’austeritat pensant que alhora, aquestes polítiques es veurien contrarestades amb un augment del consum i l’inversió privada. I ara resulta que aquest multiplicador està equivocat i que les polítiques d’austeritat no són beneficioses, sinó tot el contrari, i es queden tan amples, comsi no hagués passat res. I sembla ser que, demoment, ningú no dimiteix, ni ningú pensa demanar perdó.

Mentre, al carrer, empreses tancades, els bancs i les grans multinacionals fent-semés rics i poderosos i lamajoria de la classe política mirant-se el melic, sense saber ni què dir ni què fer. Què fem des de l’emprenedoria del país? Ens rendim? Perquè sovint la gran majoria social oblida que somels petits imitjans empresaris els que empenyem el carro econòmic del país (encara avui), per davant dels llocs de treball públics i de les grans empreses que habitualment estan molt influenciades per les pressions sindicals, per activa i per passiva.

Nosaltres no obstant, seguirem lluitant i patint a les trinxeres!

Per David Deosdad / Economista