Una mirada planiana a Collserola a través d’il·lustracions

Una de les principals característiques de l’escriptura de Josep Pla era la seva gran capacitat de descriure qualsevol cosa o lloc d’una forma simple i precisa, sempre amb els adjectius adequats. Aquesta manera de fer de Pla ressonava ahir d’alguna forma, però a través dels dibuixos, al Centre Cívic Can Verdaguer, al barri de Porta, on es va presentar el llibre Estimada Collserola. L’obra ha estat publicada per Barcelona Llibres, el segell editorial del consistori barceloní.

El responsable que l’esperit de Pla sobrevolés Can Porta va ser Raúl Deamo, l’autor d’aquest llibre que, a partir de múltiples il·lustracions, acompanyades de textos breus, fa un gran recorregut pel gran espai natural, i només natural, que és Collserola.

Durant l’acte, Deamo va explicar tot el procés que va haver de portar a terme per completar una obra que mostra la riquesa d’aquest parc natural metropolità. I és que els dibuixos que es poden veure al llibre constaten que de Collseroles n’hi ha moltes: animals, plantes, edificis d’estils diferents, infraestructures, zones d’oci, projectes socials… De fet, Deamo divideix l’obra en cinc apartats: Arquitectura de totes les èpoques, Territori d’oportunitats, Un paradís de proximitat, Agricultura i pagesia i, per últim, La Collserola amagada.

El llibre està dividit en cinc parts que reflecteixen les diferents realitats de Collserola

Uns dibuixos, relatava ahir l’autor, que van necessitar moltes hores de trepitjar el terreny a peu i en bici, i que com a resultat han deixat uns dibuixos que descriuen amb molta precisió els diferents mons que conviuen a Collserola. Un paisatge que, de la mateixa manera que era una de les grans fonts d’inspiració de Pla, també ho ha estat per Deamo.

Biologia i història

Estimada Collserola va rebre els primers elogis de la tarda en boca del regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, que va ser l’encarregat de presentar l’acte. “Collserola, al principi, pot semblar una muntanya pelada, però és molt més que això. I aquest llibre ho demostra”, va afirmar Marcé. La trobada d’ahir va permetre que el públic gaudís de més d’una hora de xerrada sobre Collserola. A banda de Deamo, també van formar part de la presentació la biòloga i divulgadora de natura Mireia Querol i l’historiador, i expert en planificació territorial i gestió ambiental, Ivan Patrici Navarro. L’encarregat de moderar el debat va ser Albert Ribas, subdirector d’edicions dels diaris Línia.

Querol, per la seva banda, va fer una exposició molt detallada sobre la riquesa que conté la biodiversitat del parc, tant per posar-la en valor com per posar al damunt la taula les problemàtiques que també pot generar, com és el cas dels porcs senglars. En paral·lel, la biòloga també va plantejar un debat amb molt de suc, com és el de la percepció que té la gent sobre Collserola, que tot i tenir la categoria de parc natural, considera Querol, no gaudeix de massa prestigi entre la ciutadania.

Debats i angles que haguessin donat per moltes hores de conversa, com també l’original i interessant qüestió que va exposar Ivan Patrici Navarro, veí de Roquetes. Quina és la frontera entre deixalla i patrimoni? Una pregunta molt pertinent, ja que Navarro és el creador de la mostra Desterrats. Cròniques del passat, on ha reunit restes d’objectes que ha trobat a Collserola durant els seus passejos. Una mirada, la de Navarro, més aviat des del marge, però que planteja debats que poden ser centrals. Per exemple, qui ha de decidir sobre quin és el valor exacte dels objectes que hi ha escampats per Collserola i quin és el paper que hi han de jugar els actors polítics i socials.

Collserola, es va fer evident ahir, dona per molt. També per parlar sobre massificació, una realitat que també pateix, parcialment, el parc. Un altre debat, amb molts angles i matisos, que necessitaria un nou acte com el d’ahir per parlar-ne i que generaria una altra crònica com aquesta.