És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.
Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.
Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.
A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.
NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.
L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantallesL’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.
La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.
VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.
