Ja són 40 anys: el districte nascut d’un reclam veïnal

El 18 de gener de 1984 es va crear Nou Barris, el districte que porta el nom d’una associació de veïns i veïnes, i només amb aquesta informació un ja es pot fer a la idea de l’esperit dels seus barris. En Jordi Sànchez, de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, explica a Línia Nou Barris que el districte va néixer d’un “reclam veïnal”.

“Va ser la conclusió d’un procés que va començar l’Ajuntament durant la transició per aproximar-se a la gent”, explica Sànchez. I és que Nou Barris, abans de ser independent, era part de Sant Andreu, un macrodistricte amb molta població i casuístiques molt diferents.

“La seu del Districte estava a la plaça Orfila, a Sant Andreu de Palomar. Aleshores, quan tot s’havia de fer presencialment, fer tràmits era un gran problema per als veïns”, diu Sànchez. Una realitat que s’agreujava per la manca de transport.

El barri del Congrés i els Indians va quedar fora quan sempre havia estat de Santa Eulàlia

Va ser amb la voluntat de millorar la vida dels ciutadans i de poder respondre millor a les seves lluites i necessitats que l’Ajuntament va dividir Sant Andreu. Però, per a Sànchez, no ho va fer de la manera més natural, seguint la història del districte.

Dels nou barris que conformaven l’Associació de Veïns Nou Barris, que va donar nom al districte, no tots són part de l’actual territori. “El barri del Congrés i els Indians va quedar fora quan, històricament, havia sigut sempre de Santa Eulàlia de Vilapicina”, comenta Sànchez. En la mateixa línia es va excloure de la nova zona la Trinitat Vella. Per contra, es van incloure en el districte zones amb associacions de veïns diferents que no eren part del nucli dels nou barris fundadors.

Més enllà de la peculiar distribució del territori, la creació del districte va suposar grans millores per als veïns i veïnes. Un exemple és el trasllat de la seu. Primer era al barri de Canyelles, i el 1987 quan va tancar l’antic manicomi, es va reformar per traslladar-hi la seu. I és aquí on continua, al barri de la Guineueta, molt més cèntric.

“Nou Barris és un districte amb un gran patrimoni històric, però no està reconegut”

Els aniversaris són el moment perfecte per demanar desitjos i Sànchez té clar el que vol pel seu districte: “Que se’ns reconegui com a districte històric”. Critica que gran part dels documents i registres antics estan a l’arxiu de Sant Andreu i que això dificulta la memòria històrica del districte. Posa com a exemple que “si busques un arquitecte que tingui dues cases, una a un altre districte i una a Nou Barris, a l’altre estarà catalogada segur, però aquí no”. Reclama reconeixement per a un districte que té “masies centenàries, aqüeductes únics que no passen per cap altre punt de Barcelona i cases històriques”. “Nou Barris és un districte amb un gran patrimoni”, conclou Sànchez amb esperit reivindicatiu.