Fa tres anys i escaig, Carmen Andrés (PSC) s’estrenava com a regidora del Districte de Nou Barris, d’on és veïna de tota la vida. Aquest pas va significar el seu debut com a màxima responsable política d’un territori. Aquesta legislatura s’ha caracteritzat per estar marcada per la crisi global, però a la vegada el Districte de Nou Barris és un dels que ha iniciat reformes més profundes i complexes de la ciutat.
Carmen Andrés, a la seu del Districte de Nou Barris. Steven Guest
Es veuen ja els resultats de grans reformes, com els equipaments a Cotxeres Borbó.
Sí, el centre sanitari ja està pràcticament enllestit i ara queda la resta d’equipaments. Estem a punt de licitar les obres del casal de gent gran, la biblioteca i la sala polivalent, que serà oberta a tot el barri. Aquest pas es farà a primers d’any. Per altra banda, tant el poliesportiu com l’aparcament estan avançant al ritme previst.
Les obres a Cotxeres van estretament lligades a la millora de l’estació de Virrei Amat. Com es troba aquest procés?
Precisament ahir [25 de novembre] es van licitar els treballs.
Així, quan s’iniciarà l’obra?
Estava previst pel gener o febrer i hi estarem a sobre perquè es compleixi.
Un altre gran pla és l’habilitació del solar del Campillo de la Virgen. Quan s’estrenarà?
Està a punt d’enllestir-se i s’inaugurarà ben aviat. A finals d’any estarà perfectament acabat i ja podrem utilitzar-los després de festes, durant el gener o, a molt estirar, a principis de febrer.
Són obres que alleugen dèficits tradicionals del Districte. Quins equipaments manquen encara?
Hem d’acabar la feina que hem començat durant aquesta legislatura. Hi ha temes destacats com Serveis Socials, o la millora i la reforma dels nostres centres educatius. S’han d’arranjar millors aules de gent gran. Hem de començar a treballar en aquest sentit, malgrat que hi ha molts temes pendents de la Generalitat.
Hi ha alguna millora especialment necessària al Districte per als propers anys?
Pròximament presentarem als veïns el projecte de cobertura de la Ronda de Dalt. No només ens treurà fums i sorolls, sinó que també donarà continuïtat entre els barris de muntanya i les zones més centrals, com Prosperitat. Permetrà fer un continu sense cap escletxa, que fa més profunda la distància entre els barris de muntanya i la resta. Per nosaltres és una prioritat. És imprescindible cosir els barris de muntanya amb els centrals. És una barrera física, però també mental.
Com a regidora, insisteix sovint en pal·liar aquestes diferències entre els barris.
Sóc de l’opinió que primer tots hem de gaudir dels mateixos serveis i, després, ja veurem com es poden millorar. No té sentit millorar l’estació de Virrei Amat, si encara hi ha barris sense metro a la ciutat.
Quines actuacions s’han fet en aquest sentit?
Hi ha dos elements cabdals. Es tracta de la construcció d’ascensors i la renovació del clavegueram en alguns barris. Per una banda, s’està impulsant la instal·lació d’ascensors a Ciutat Meridiana, la Guineueta, Roquetes i al Turó. És molt important ja que, en barris de muntanya, es construeix un element de qualitat de vida, que ens equipara a la resta de ciutat, i permet salvar els desnivells. Per altra banda, s’ha reformat tot el clavegueram, sobretot a Roquetes i a Ciutat Meridiana. No és un tema menor ja que ambdós barris es van construir amb un clavegueram molt deficitari, que havia de solventar el propi veïnat. Al 2010 tota la ciutat està molt preocupada pel pas de l’AVE i la Sagrada Família, però tenim barris que encara no tenen clavegueram.
Reflexa un canvi de mirada de l’Ajuntament vers Nou Barris?
L’alcalde Jordi Hereu percep la ciutat com a capital europea, des d’un punt de vista global. Però, a la vegada, una de les seves prioritats és que qualsevol racó de la ciutat sigui centre de Barcelona, i tingui la mateixa dignitat que la resta. I hem avançat i hem fet barris per a les persones.
Quin balanç fa de les actuacions fetes a Nou Barris?
Estic satisfeta de la feina que hem fet en aquest moment econòmic tan difícil, ja que al 2010 hem acomplert els objectius que ens havíem plantejat. Ha quedat algun projecte aplaçat a causa del pla d’austeritat del consistori. Però diria que la crisi no ens ha impedit fer grans projectes, més enllà de posposar algun d’ells.
Quins projectes s’han deixat al calaix?
Per posar un exemple, s’havia de dur a terme la segona fase de reforma del Casal La Cosa Nostra, que serà per al grup juvenil Tronada, i no s’ha pogut començar. La veritat és que estic molt agraïda a les entitats de veïns, que han entès perfectament que, en un moment de crisi, havíem de retardar alguns projectes que teníem previstos. Estic gratament sorpresa per aquesta comprensió, perquè és un exercici de responsabilitat col·lectiva que és d’agraïr. És un exemple.
