Joan Miró, president del club Panteres Grogues. Foto: Panteres Grogues
Joan Miró (Barcelona, 1967) té els nervis d’acer i sap estar pendent de mil coses alhora sense deixar de fer-les amb afecte ni perdre la concentració. Per això no sorprèn que durant la conversa telefònica gairebé no es noti que està a punt d’agafar un avió. Només hi ha una petita aturada tècnica: “He vist que s’estava omplint el control de seguretat i, sincerament, creia que, si no hi anava ja, trigaria molta més estona després”.
Lluita constantment contra el temps per poder ser el millor president possible per a les Panteres Grogues, un club esportiu i cultural LGTBI+ sense ànim de lucre. A l’entitat practica el futbol, l’esport on acumula més partits i experiències i, quan les seves obligacions a la junta directiva li ho permeten, també el pàdel i sortir a córrer amb el grup del club que fa rutes d’entre 7 i 10 km dos cops cada setmana.
“S’estan fent grans avenços pel que fa a l’acceptació social del col·lectiu LGTBIQ+”, diu
Panteres Grogues és una entitat esportiva no discriminatòria i, per tant, inclusiva. “Malauradament, avui dia encara cal que ens ajuntem entre nosaltres i ho fem des d’una premissa sagrada. No discriminem ningú per la seva orientació sexual ni per la seva identitat de gènere. Qualsevol persona és benvinguda. Afortunadament, s’estan fent grans avenços pel que fa a l’acceptació social i, fins i tot, la normalització legal del col·lectiu LGTBI+”, exposa Miró.
Hi ha, però, molt per fer i avançar. És imprescindible visibilitzar un col·lectiu que pateix molts atacs, agressions i discriminacions i que està, literalment, perseguit en molts països del món. També per comptar amb més miralls entre les personalitats públiques. “Tenim referents del col·lectiu LGTBIQ+ en l’elit d’esports femenins més populars, com el bàsquet o el futbol, mentre que en els masculins encara costa molt que les persones puguin manifestar-se tal com són”, enraona.
L’objectiu del club que presideix el barceloní és “oferir un espai de pràctica esportiva no discriminatòria i, alhora, visibilitzar que hi ha persones LGTBIQ+ en el món de l’esport amateur”. Els canvis de mentalitat i de mirades es fan realitat a través de moviment, fets i paraules. Per això el club Panteres Grogues estableix sinergies amb clubs i ajuntaments.
Acords valiosos
El passat febrer, per exemple, l’entitat va arribar a un acord amb el FC Barcelona per tal de treballar conjuntament en la formació i assessorament de la diversitat de gènere, identitat i orientació sexual, i en la lluita contra la LGTBI-fòbia en l’esport. El juliol va signar un manifest de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI+ “per desenvolupar noves mesures en matèria d’igualtat i garantia dels drets de les persones LGTBI en l’àmbit de l’esport”. Així, promouran l’educació en valors com la inclusió i el respecte i campanyes públiques de conscienciació, a més de promoure “les instal·lacions esportives sense elements discriminatoris”.
“Des de Panteres Grogues pensem que és un primer pas que arriba tard, però que continua sent completament necessari per fer aquesta tasca de formació i sensibilització. Així, el contingut del conveni permetrà al personal gestor de les instal·lacions esportives municipals accedir a un recurs de suport per tal de millorar la situació de les persones LGTBI+ a l’esport”, enraona Miró, conscient també que qui forma els nens i nenes ha de valorar “la diversitat com una gran riquesa que cal tenir present”.
L’impuls del Rudi
Panteres Grogues va començar a bategar l’any 1994 gràcies a l’impuls del Rudi, un jove alemany que al seu país formava part d’un club inclusiu. “Va veure que aquí no hi havia cap entitat semblant i els primers passos van ser reunions per a practicar vòlei platja a la Barceloneta”, explica Miró. Fins a l’any 2001 no es va constituir com a club. “Primer vam presentar els papers com a associació i ens van comunicar que, com que l’objecte era l’esport, havíem de ser club esportiu”, recorda l’entrevistat, que en aquell moment vivia als Estats Units.
Els papers
“Un cap de setmana va venir una persona a visitar-me i vaig aprofitar per donar-li en mà els papers, que la resta de la junta directiva va signar a Barcelona, i així vam poder presentar la documentació al Registre d’Entitats Esportives (REE) de la Generalitat de Catalunya”, afegeix.
Miró defensa que qui forma nens i nenes ha de valorar la diversitat “com una gran riquesa”
Panteres Grogues és un punt de trobada per conèixer i relacionar-se amb gent. Miró ho descriu d’una manera molt lògica: “Si et sents acompanyat de persones amb gustos iguals o semblants als teus, probablement la teva vida serà molt més plena. A més, també et dona la possibilitat de formar el teu grup d’amistats, sobretot si vens de fora i acabes d’aterrar”.
