Jaume Collboni: “Prendre decisions no ha d’implicar sempre confrontació”

Al despatx d’alcaldia, a Jaume Collboni se’l veu relaxat. Igual que aquell que li ha costat arribar a dalt de tot del cim i que contempla les vistes, satisfet, un cop assolit el repte. La tercera va ser la bona. Més de 100 dies després d’aquell ple d’investidura d’infart, ens trobem un alcalde de Barcelona còmode i distès. Proper. Sense pressa per ampliar el seu govern actual en solitari, el socialista no tanca cap porta mentre fa bandera de la política assossegada. Del consens i del diàleg que, diu, no són sinònims de bloqueig.

Es va estrenar com a alcalde, ja fa més de 100 dies, assistint al concurs de paelles de Can Clos, a la Marina de Port. Allà va prometre “proximitat, consensos i diàleg”. Podríem dir que aquest és el seu manual d’instruccions?
Aquesta és l’actitud amb la qual vull governar la ciutat. Vull ser l’alcalde de tots els barris i de tots els barcelonins. Per això, en clau de proximitat, aquesta setmana començo, amb el títol de L’alcalde a prop teu, una nova fase en la qual portarem l’alcaldia de la ciutat cada primera setmana de mes a un districte diferent. Durant 10 mesos, començant per Sant Martí i acabant per Ciutat Vella, traslladaré l’alcaldia a un districte i allà hi faré la meva agenda ordinària, a més de trobades de proximitat amb entitats veïnals, culturals, esportives… Fins i tot aniré a sopar, i en alguns casos segurament a dormir, a casa de veïns.

A dormir a casa de veïns?
Sí, també. Això ho farem més endavant, però. Ara a Sant Martí només farem un sopar a casa d’una veïna del Besòs que també hi ha convidat altres veïnes, però més endavant alguna pernoctació em tocarà fer.

“Si tenim més metro, l’habitatge serà més assequible”

Li anàvem a preguntar en què es diferencia la seva iniciativa de la que ja duia a terme l’alcaldessa Colau en aquest sentit, però ens sembla que ella això de dormir no ho va fer mai…
[Somriu] Bé, és una manera més de demostrar que estem en contacte directe amb la ciutadania, començant per la pròpia vida personal. Jo he intentat canviar el mínim possible la meva vida normal com a veí de Barcelona d’anar a comprar al Mercadona, d’agafar el metro quan puc, d’anar a la platja… I afortunadament, com que m’he trobat una molt bona resposta a nivell de carrer, estic molt content de poder fer una vida molt normal que em permet no perdre el contacte amb la realitat de la ciutat.

Vostè diu que vol “rebaixar una mica la tensió que hi ha hagut a la ciutat en molts temes els últims mesos i anys”. ¿Això passa per mantenir un perfil més aviat prudent, potser fins i tot conservador, per no prendre decisions que tornin a generar fortes polèmiques?
Hem pres decisions, i algunes molt contundents. Hem apujat un 50% les sancions contra l’incivisme. Hem multat les empreses concessionàries de la neteja. Hem posat a disposició de la Generalitat 27 solars per construir-hi 1.700 habitatges protegits. És clar que hem pres decisions. Moltes. Però això no vol dir fer-ho en contra d’algú. Prendre decisions no ha d’implicar sempre confrontació o polarització, assenyalant l’adversari o l’enemic. No dic que això es fes en tots els casos a Barcelona, però sí que s’havia creat un clima d’una forta polarització en temes que probablement seient en una taula, amb tranquil·litat i amb comunicació, es poden acordar. El consens i el diàleg no són sinònims de bloqueig.

El 2015, en plenes negociacions amb Colau per a la seva primera investidura, vostè deia això en una entrevista a El Punt Avui: “Si vols gestionar la ciutat, ho podràs fer amb onze regidors. Si la vols governar i transformar, necessitaràs una majoria”. De moment li toca gestionar, doncs?
És evident que per governar una ciutat a mitjà termini necessites majories. El gran avantatge que té ara el PSC respecte d’aquell moment que vostès em citen és que nosaltres tenim una gran capacitat d’arribar a acords. La meva prioritat és fer un pacte progressista amb els comuns i ERC. Aquesta és la majoria que jo aspiro a articular durant aquest mandat, primer amb pressupostos i després amb governabilitat. Veurem amb quina fórmula es pot fer. Però tampoc descarto fórmules de governabilitat amb Junts si no s’aconsegueix articular la majoria de progrés que vull i que persegueixo.

“Portarem l’alcaldia cada primera setmana de mes a un districte diferent. Fins i tot aniré a sopar a casa de veïns”

Quant de temps més es veu governant en solitari?
Crec que és raonable que hi hagi acords, primer, per aprovar els pressupostos. I després ja vindrà la resta. Segur que durant l’any que ve tot aquest panorama s’aclarirà. Els comuns van estar un any governant sols en el seu primer mandat. Hi ha precedents, per tant.

Ara que cita els comuns, ells han fet dures crítiques al seu govern fins ara. Com interpreta això i a la vegada la seva voluntat d’entrar a l’executiu que vostè lidera?
Soc conscient que estem fent coses que ells no les farien de la mateixa manera, però jo tampoc hauria fet algunes coses igual quan governàvem en coalició i les vaig haver d’acceptar perquè estava en minoria. Però en el gruix de les orientacions de les polítiques hi ha base per a l’acord.

Fa un moment deia que no descarta fórmules de governabilitat amb Junts si aquest pacte progressista no tira endavant. Un acord de govern tampoc el descarta?
Jo no descarto res. Hi ha moltes fórmules de governabilitat i les explorarem totes. Jo el que vull és que hi hagi estabilitat al govern i que puguem fer plans de transformació que requereixen aquesta estabilitat, pressupostos i mirada a llarg termini. Per transformar la ciutat necessites majories estables.

Parlant de la ciutat, l’estiu ens va deixar la seva primera gran mesura: el Pla Endreça. L’oposició ho titlla d’operació de màrqueting…
Que mirin les dades. En general, la gent ens va dient una frase que es repeteix molt: “Es nota”. Aquesta frase l’he sentit tant a Sarrià-Sant Gervasi com a Ciutat Vella. Evidentment, queden punts crítics de neteja, però sempre en quedaran, perquè no és un problema que tingui un principi i un final. Ara bé, es nota el reforçament dels efectius i que les concessionàries s’han posat les piles en alguns barris. També es nota l’augment de la presència policial i de les sancions… A la ciutat ha començat una guerra contra l’incivisme. Hi ha un percentatge d’incívics que ens costa milions d’euros. Per això la pròxima fase del Pla Endreça serà una ofensiva contra els incívics.

“Hi ha un percentatge d’incívics que ens costa milions d’euros”

Recentment, el seu tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, tornava a parlar un altre cop de “cultura de la navalla” després dels apunyalaments de la Mercè. Les veu encertades aquest tipus d’expressions? No són alarmistes?
Crec que el que expressa el tinent Batlle, com expresso jo mateix, és que el combat contra l’incivisme, d’una banda, i contra la delinqüència, de l’altra, és una prioritat per al nostre govern. L’ordre i la seguretat han de ser una prioritat per a les forces progressistes, perquè si no, venen altres a fer-se seu aquest missatge. A qui més beneficia la seguretat pública és a qui menys té. Per això estem parlant d’una política progressista.

Ja va anunciar des del principi que neteja i seguretat serien dues de les seves prioritats. Una altra va dir que seria l’habitatge…
És la principal font de desigualtat que hi ha ara mateix a la ciutat.

Creu que avui dia és una quimera imaginar una Barcelona amb un lloguer mitjà de 800 euros?
El que no és una quimera és que al final del mandat puguem tenir al voltant de 5.000 habitatges que ja puguin sortir al mercat de lloguer protegit per 500 euros de mitjana. Hi podrien haver 13.000 beneficiaris directes d’aquesta mesura. I això no és poc. Però no té l’escala suficient perquè sigui una solució estructural, és clar. Perquè ho sigui, precisament ens cal això: escala. També metropolitana. Necessitaríem uns 200.000 habitatges en els pròxims 15 o 20 anys.

Per tant, acabar el mandat amb una baixada dels lloguers, per poca que sigui, no ho promet…
No… Hem de ser realistes i dir la veritat. No hi ha solucions màgiques. Farem tot el que estigui a les nostres mans, però jo no diré que d’aquí a quatre anys baixaran els lloguers. Crec que en aquest mandat aconseguirem contenir el preu dels lloguers lliures i augmentar l’oferta de lloguer protegit. Això sí que ho puc dir. Però amb això no s’arregla el problema, que és molt complex i té moltes variables. Per exemple, més metro. Si tenim més metro, l’habitatge serà més assequible. Perquè si tens més metro, la ciutat real es fa més gran. Per això hem d’ampliar les línies de metro i augmentar la connectivitat. Hem d’apostar pel metro.

Vostè també ha dit que vol apostar per la cultura. Xavier Marcé, regidor d’aquest àmbit, diu que “cal repensar la relació entre els grans festivals de música i la ciutat”, perquè, “a dins d’una ciutat, un festival amb 80.000 persones és complicat”, i posa com a exemples de festivals que cal repensar el Sonar i el Primavera Sound. Ho comparteix?
Jo crec que sobretot hem de defensar el fet que hem aconseguit ser, com a ciutat, un referent mundial dels grans festivals de música. Penso que és un guany per al sistema cultural barceloní indiscutible. Però el que és un gran avantatge pot acabar convertint-se en una contraindicació quan hi ha un excés. Tot té un límit. En aquest sentit, jo comparteixo el que hi ha al darrere de la reflexió del regidor Marcé, que és que també s’haurien de repensar els espais dels festivals en clau metropolitana. No cal que tot passi a la ciutat de Barcelona. Hem d’anar canviant aquesta visió, i no viure-ho com una pèrdua si un festival decideix moure’s de ciutat. Es poden buscar llocs alternatius si altres ciutats de la primera corona metropolitana així ho volen.

“S’haurien de repensar els espais dels festivals en clau metropolitana”

Ara que parla en clau metropolitana, cap a on s’imagina que ha d’anar Barcelona i la seva àrea metropolitana? Quin vol que sigui el seu llegat com a alcalde i president de l’AMB, en aquest sentit?
No estem en política per deixar llegats… En tot cas, en aquest mandat tinc com a objectiu haver elaborat ja el Pla de Desenvolupament Urbanístic de l’àrea metropolitana, que, perquè tothom ens entengui, és la plantilla sobre la qual dibuixarem l’àrea metropolitana del futur. És a dir, quant d’espai dediquem al transport públic, a l’habitatge, a l’economia i de quin tipus… M’agradaria que això es deixés tancat en aquest mandat. I en el següent mandat crec que s’haurà d’obrir la reflexió d’ampliar l’Àrea Metropolitana, competencialment i territorialment. Ens fa falta créixer en competències, cosa que no serà fàcil perquè altres administracions les hauran de cedir, i en termes de territori. En els pròxims 10 o 15 anys l’Àrea Metropolitana s’haurà d’ampliar a tot l’arc que va des de Vilanova fins a Mataró, passant pels dos Vallesos. Perquè aquesta és la regió metropolitana que ens dona escala. La metròpoli real. I hem de caminar cap aquí.

Hem començat citant aquell concurs de paelles de Can Clos, que va ser el seu primer acte públic com a alcalde. Amb quin acte li agradaria poder acabar aquest mandat?
[Pensa] Entregant la clau 5.000 dels habitatges de lloguer assequible que estem fent a la ciutat.