Fotos: Eduardo Corria

Si Dolors Sabater pot triar, sempre et cita a Badalona. Acumula dècades al servei d’aquesta ciutat, des de molt jove i des de molts àmbits diferents. Aquesta entrevista la farem, de fet, al capdamunt de la Casa de la Vila, en una sala on, per un dels finestrals, ens observa des de lluny el campanar de l’església de Santa Maria, una de les icones badalonines. La cap de llista de la CUP-Un Nou Cicle per Guanyar a les pròximes eleccions al Parlament també ho és, una icona de Badalona. L’exalcaldessa ha decidit encapçalar una candidatura de país per rebel·lar-se contra “aquesta mena de depressió col·lectiva que estem vivint”.

En una llarga conversa, en la qual repassem programa i possibles pactes, Sabater sorprèn anunciant el seu comiat com a regidora badalonina. Fins ara sempre havia mantingut que no veia incompatible el projecte nacional amb la possibilitat de seguir de regidora. Però qui reclama “un nou cicle” per a Catalunya ha hagut d’acabar assumint que ara, de retruc, la seva ciutat també n’haurà d’afrontar un sense ella a primera línia.

“La candidata de la CUP”. Així la presenten la majoria de mitjans, una etiqueta que no sé si li agrada gaire…
Jo em sento la candidata de la CUP que ha sumat amb Guanyem per posar l’accent, sobretot, en la força del municipalisme. Em sento còmode amb aquesta aliança. Hauria preferit que hagués sigut encara més àmplia, perquè és important que hi hagi fronts amplis de l’esquerra rupturista i trencar amb els sectarismes. Però tot i que només ha sigut possible aquesta suma de Guanyem amb la CUP, m’hi sento còmode. Sobretot perquè l’esperit bàsic és el de ser una candidatura que ve de baix.

Potser el nom de la candidatura (CUP-Un Nou Cicle per Guanyar) no l’ajuda a evidenciar aquesta voluntat de “trencar les costures dels partits”, citant paraules seves.
Jo diria que l’important no és tant el nom sinó el programa. Hem de poder fer arribar a la gent què significa un nou cicle per guanyar. El canvi que hi ha d’haver és de cultura política. No estar tan pendent dels partits, sinó del seu projecte. En aquest sentit, i malgrat que és veritat que hem acabat escollint un nom llarg, la idea d’un nou cicle per guanyar resumeix molt bé l’esperit amb el qual anem a les eleccions.

Albiol fa temps que l’anomena “la candidata de la CUP” i ara deu pensar: m’ha donat la raó.[Somriu] Bé, jo crec que s’ha explicat molt que la nostra és una candidatura conjunta de Guanyem, el meu partit, i de la CUP. Però sempre hi ha una tendència a simplificar per part de tothom. Sigui com sigui, jo ara soc la cap de llista de la suma d’aquests dos espais i, per tant, assumeixo també com a propis els valors que significa la CUP.

“La taula de diàleg no existeix: porten tres anys i no han fet res”

Què aporta Guanyem a la candidatura que fins ara havíem conegut de la CUP? Parlen de “municipalisme de base”, però la CUP ja el reivindicava sempre.
Crec que, sobretot, hi aporta pluralitat. Guanyem permet a la CUP no quedar-se tancada només en les sigles de la seva organització. Li possibilita una obertura. A més, penso que li aporta una experiència municipalista més metropolitana.

Precisament, si mirem l’àrea metropolitana, els últims anys no han sigut gaire bons per a Guanyem i la CUP. Només cal veure Cerdanyola –l’exalcalde Carles Escolà va 6è en aquesta llista després de plegar el 2019 pels mals resultats a les municipals– o Barcelona, on la CUP no és al Ple.
Sí, però en canvi a Ripollet hem seguit governant, per exemple. Més enllà de les situacions conjunturals, crec que les agendes polítiques que hem impulsat des d’aquestes confluències són més vigents que mai i es demostren més necessàries que mai. Una altra cosa és que en el vessant de la comunicació amb la ciutadania per convèncer-la que ens voti hi hagi més dificultats o menys per aconseguir la seva confiança. Això és evident.

Per què un veí o veïna de Badalona o de l’Hospitalet, per exemple, ha de votar Dolors Sabater i no Jéssica Albiach o Pere Aragonès?
Per l’honestedat de fer política al servei de la gent sense que hi hagi interferències d’altres interessos que puguin pervertir-ho. Crec que això és el que representa la candidatura que encapçalo i jo mateixa.

Troba a faltar honestedat en la política nacional, concretament?
Sí, trobo a faltar-hi honestedat, sinceritat i crec que massa sovint s’enganya la població i s’està més pendent dels interessos partidistes i de les picabaralles que no pas d’allò que és nuclear: posar-se al servei de la vida de la gent i millorar-la. I això és el que nosaltres ja hem fet als ajuntaments i ara ho volem impulsar també a nivell de país.

“Dir que ara aixecarem la DUI també és una solució màgica”

Per fer-ho, normalment cal governar. I vostè ja ha dit que estan preparats per entrar al govern.
Que estiguem preparats no vol dir que segur que governarem.

Ha matisat que abans s’han d’entendre amb el “què”. Quines són les línies vermelles?
La nostra proposta es basa a fer estructures públiques que ajudin tant a millorar la vida de la gent com a avançar en la sobirania nacional. Això és el que no s’ha fet en aquests tres anys. No s’ha construït res. Ara toca fer estructures concretes, com crear una banca pública catalana, una renda bàsica universal, nacionalitzar serveis bàsics com la salut o l’energia… I, a més, desencallar el camí cap a l’autodeterminació i la construcció de la República Catalana. Amb tot, seria estrany que la resta de partits no es vulguin entendre amb nosaltres, perquè el que proposem són millores clares per a la gent.

Es veu en un govern amb JxCAT?
És evident que el que ens separa amb Junts per Catalunya és el neoliberalisme que ells defensen. Però no vull entrar a fer travesses de partits. Perquè tot plegat dependrà de la representació de cadascú, de la capacitat que tinguem tots de poder-nos posar d’acord en punts clau i, en el nostre cas particular, que les nostres assemblees acabin validant el paper que hem de jugar.

Sigui com sigui, la CUP no s’ha vist mai gaire en un govern amb JxCAT i, en canvi, vostè ha remarcat molt que estan disposats a entrar al govern, on és probable que hi hagi JxCAT. Per això li preguntava.
Nosaltres el que hem dit és que estem preparats per entrar-hi, no que hi vulguem entrar. És a dir, que no se’ns menystingui com a força política i es descarti d’entrada que puguem assumir responsabilitats de govern, si es dona el cas. El missatge no és “volem entrar al govern”, sinó “nosaltres també podem governar”. Estem preparats, si es donen les circumstàncies –i tant de bo que es donin–, per governar.

Arribat el cas, es veuria de consellera?
De la mateixa manera que vaig assumir ser alcaldessa de Badalona, si les circumstàncies ens porten a haver de governar jo estaré preparada per assumir el que calgui. Però ara no és el moment de fer travesses, repeteixo, sinó d’explicar a fons el nostre projecte.

“Que estiguem preparats no vol dir que segur que governarem”

D’acord, parlem de projecte. “Via àmplia” d’ERC o “confrontació intel·ligent” de JxCAT: amb quina de les dues estratègies podria compartir més coses?
Totes dues propostes són solucions màgiques. Si aquest eixamplament que promulga ERC es produeix, tenim garantit que l’Estat ens reconeixerà? No, no ho tenim garantit. Per tant, no deixa de ser una mica un engany. O la taula de diàleg… No existeix. Porten tres anys, s’han reunit una vegada i què han fet? No han fet res. Això no és una taula de diàleg. I a l’altra banda tornen a parlar de la DUI… Jo hi vaig ser, en aquella DUI del 2017, però no es va poder sostenir. I durant aquests tres anys de legislatura no s’ha fet ni un sol pas endavant cap a sostenir-la. Per tant, dir que ara aixecarem la DUI també és una solució màgica.

Què proposa, doncs?
Deixar-nos de respostes màgiques i enfocar-nos cap a una cosa efectiva: el referèndum. Ja sé que això decep molta gent, perquè ho interpreten com que l’1 d’octubre no serveix. I és clar que serveix. El mandat és el de l’1 d’octubre, però aquell mandat no va ser reconegut ni per Europa, ni per l’Estat ni per ningú. Ni nosaltres mateixos hem estat capaços de sostenir-lo. Per tant, no ens enganyem. Fem un nou referèndum, però aquesta vegada arribem-hi amb la feina feta, tant pel que fa al reconeixement internacional com per tenir les estructures públiques preparades per poder sostenir-ne el resultat. Hem de tenir garantida la sobirania econòmica, l’energètica, l’alimentària, la sanitària… Perquè el resultat del pròxim referèndum sigui vinculant sí o sí.

Creu que els comuns poden compartir aquesta estratègia autodeterminista?
Els comuns estan demostrant ser anti-independentistes. És molt diferent no estar a favor de la independència però estar-hi d’acord si el poble ho decideix que no pas treballar-hi en contra. Els comuns han perdut aquell esperit del 15-M a favor de totes les sobiranies. Les persones que pensen que Catalunya ha de fer el seu procés d’autodeterminació i que estan d’acord a respectar-ne el resultat, sigui quin sigui, ja no poden votar els comuns. Perquè aquests s’han demostrat, no només anti-independentistes, sinó també anti-autodeterministes. Han pactat amb Valls a Barcelona, han votat en contra de la llei d’amnistia… És un gran error, a parer meu, perquè el PSC d’Illa es menjarà el poc espai que els queda. Només ho podrien evitar recuperant la defensa d’aquella dignitat del 15-M. Els seus valors.

“Hauré de deixar de ser regidora de Badalona”

Parlant de valors, fins ara ha dit que no veia incompatible fer el salt a la política nacional i alhora seguir de regidora a Badalona. Ho segueix veient així?
Encapçalar la llista conjunta de la CUP i Guanyem per a les pròximes eleccions al Parlament m’apropa molt més a haver d’acabar deixant de ser regidora de Badalona per ser només diputada. És evident que entraré al Parlament i, per tant, en un futur no llunyà hauré de deixar de ser regidora. Nosaltres, a més, per codi ètic no permetem l’acumulació de càrrecs. Tot i això, esperem a veure els resultats electorals.

Em sembla que, a Badalona, quan alguns llegeixin això es fregaran les mans.
Bé… Jo soc una persona que he estat sempre al servei de la ciutat, des de molt jove i des de molts àmbits diferents. Sempre he treballat al servei de Badalona i la meva entrada al Parlament també servirà per ajudar la ciutat. Perquè les polítiques que nosaltres impulsarem són per millorar la vida de la gent i perquè la Generalitat tingui molt més en compte el municipalisme i els ajuntaments. Seguiré treballant per Badalona i ara també ho faré per totes les ciutats i pobles del país, des d’un altre àmbit. La meva feina repercutirà en Badalona i la resta de municipis, tant si és des de l’oposició com si és des del govern de la Generalitat.

Amb la perspectiva que dona el temps, i de cara a unes possibles negociacions post eleccions al Parlament, quins aprenentatges n’ha extret d’aquells mesos post Pastor en què el fracàs de les esquerres va permetre a Albiol recuperar l’alcaldia de Badalona?
Que la política de sempre vol expulsar del seu pastís qualsevol que hi entri amb ganes de fer les coses d’una altra manera. Quan els partits es converteixen en oligarquia, com li ha passat a Podemos ara que governa, no volen que gent com jo estigui en política perquè representem un perill per al poder de sempre. S’ha vist molt clarament a Badalona.

La preocupa el resultat que pugui treure a Badalona?
En cap moment m’he mirat el pas que estic fent cap a la política nacional en clau d’èxit o descrèdit personal. Si el meu compromís polític amb la ciutat i amb el país depengués de les crítiques o dels elogis, malament aniríem, perquè no faria mai res. Jo no estic subjecta a tot això. El que cal és posar la convicció, l’honestedat i la valentia personal al servei d’un projecte. Perquè no pot ser que tot el que hem passat i tot el que hem viscut, sobretot l’octubre del 2017, es malbarati en aquesta mena de depressió col·lectiva que estem vivint a nivell de país.

El CEO els dona 8-9 diputats per revertir-ho. Ho firma?
Per a la CUP significaria un creixement i, per tant, seria un resultat satisfactori. Però jo soc molt optimista i m’agradaria, fins i tot, aspirar a tenir encara més representació.