Les noves canonades que capten l’aigua subterrània a Sant Joan Despí. Foto: Àlex Recolons/ACN
El Govern de la Generalitat s’ha marcat com a objectiu que, a partir del 2030, la regió metropolitana de Barcelona sigui autosuficient per cobrir el seu consum d’aigua elevant-ne la producció, per no dependre de la quantitat d’aigua de pluja que hi pugui haver en cada moment.
Això implica generar molta més aigua, com a mínim la necessària per abastir les necessitats de la ciutadania, així com les de l’agricultura i la indústria. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ja va apuntar durant l’anunci de l’entrada en emergència per sequera que en els anys vinents es vol disposar de més recursos. “Entre el 2027 i el 2030 tindrem molta més aigua disponible”, va prometre.
Aconseguir aquest objectiu exigeix ampliar les infraestructures actuals i posar en marxa noves potabilitzadores i dessaladores. L’autosuficiència, al marge de la pluja, implica tenir la capacitat de dessalar i de regenerar molta més aigua. L’aigua dels pous, també anomenada freàtica, és una altra opció, però és molt sensible, i per això cal limitar-ne l’ús.
Més infraestructures
La regió metropolitana de Barcelona consumeix anualment 400 hm3 d’aigua, mentre que, avui dia, només en produeix 200, és a dir, la meitat de l’aigua que necessita. El pla d’inversions de la Generalitat, de més de 2.400 milions d’euros per als pròxims anys, ha de permetre equilibrar el consum i la generació d’aigua a la regió.
Primer s’ampliaran dues estacions de tractament d’aigua del Besòs i el Llobregat
Les primeres inversions que es portaran a terme, aquest mateix any, són l’ampliació de l’estació de tractament d’aigua potable del Besòs, amb l’objectiu de quadruplicar l’aigua potable que produeix, i també de l’estació de tractament d’aigües residuals de Sant Feliu de Llobregat. Totes dues permetran incrementar la generació d’aigua en 35 hm3/any. D’aquesta manera, els 200 actuals es convertirien en 235 abans de final d’any.
Per al 2025 hi ha previstes dues noves estacions de tractament d’aigua potable: la de Besòs Montcada i la del Bon Pastor, que recolliran l’aigua depurada del Besòs i permetran aprofitar al màxim els recursos del riu. En conjunt, contribuiran a augmentar el volum d’aigua uns 80 hm3/any. És a dir, fins a 315, sumant-hi l’increment del 2024.
L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, prevista per al 2028, suposarà la construcció d’una nova planta dessalinitzadora al costat de l’actual que tindrà una capacitat de producció de 60 hm3/any, amb els quals s’assolirà la xifra de 375 hm3/any. Aquesta dessalinitzadora, que va ser la primera de Catalunya, ha anat incrementant progressivament la seva producció durant els darrers anys, i amb l’actual situació excepcional d’escassetat ha arribat al 100% de la seva capacitat.
Finalment, el 2029 es posarà en marxa una nova dessalinitzadora al Foix, que s’ha avançat tres anys respecte a la seva programació inicial. Aquesta instal·lació, que tindrà una capacitat per produir inicialment 20 hm3 d’aigua l’any, ampliables fins als 60 hm3, contribuirà decisivament a incrementar la garantia d’abastament, aportant aigua de nova disposició als àmbits de les comarques del Camp de Tarragona i del sud de Barcelona. Amb la seva posada en funcionament, s’augmentaran en 30 hm3/any els recursos hídrics disponibles per al territori. Totes aquestes xifres, sumades, han de permetre a la regió metropolitana assolir la quantitat de 405 hm3/any i ser, per tant, autosuficient tenint en compte el consum actual.
També es faran millores per aprofitar més les instal·lacions que ja existeixen
A banda d’aquestes grans inversions, el full de ruta inclou també nombroses millores per optimitzar les instal·lacions ja existents. Aquest passat mes de febrer, per exemple, s’han invertit nou milions d’euros a l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí per construir unes noves canonades que connectaran directament l’aigua d’origen subterrani amb la línia de tractament d’ozonització i filtres de carbó actiu de l’estació. Aquesta obra permetrà separar totalment l’aigua d’origen superficial de la d’origen subterrani en el procés de tractament de la planta i, d’aquesta manera, aprofitar tot el cabal del riu, cosa que fins ara no es podia fer en determinades franges horàries.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també ha anunciat que augmentarà de 27 a 40 les estacions depuradores d’aigües residuals del país. Actualment, aquestes estacions, bàsiques per a la regeneració, produeixen anualment gairebé 700 hm3 d’aigua sanejada i amb la qualitat requerida per retornar-la al riu en bones condicions. L’ampliació del nombre de plantes farà créixer la quantitat d’aigua regenerada en el circuit i ha de garantir, segons la previsió de l’ACA, l’equilibri entre el consum d’aigua i la producció.
1.045 milions el 2024
Per reafirmar la solidesa de tot aquest pla d’inversions, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat per als pressuposts del 2024 –ja pactats amb el PSC, però a l’espera de rebre més suports per aprovar-se– una partida de 1.045 milions d’euros amb l’objectiu de combatre la “sequera més important que s’ha viscut”. Segons va defensar el president, aquesta inversió respon a la urgència de la situació, però també a la “manca de previsió” i als “anys de sequera d’inversions”, en paraules del mateix Aragonès.
En el seu discurs durant el ple monogràfic sobre la sequera al Parlament, Aragonès va instar els partits a “deixar de banda els interessos de part” posant l’accent en la “necessitat de construir consensos”, i va reivindicar que el Govern ha fet un “salt endavant inqüestionable” cap a una transició energètica justa després d’anys que, a parer seu, “no havia estat una prioritat”.
Ajudes per millorar la xarxa d’aigua
L’ACA ha ampliat fins a 120 milions d’euros la línia de subvencions als ajuntaments perquè puguin reparar les fuites d’aigua i millorar l’eficiència de les xarxes municipals. El programa també inclou ajuts per a la digitalització dels sistemes de gestió per optimitzar els recursos disponibles.
Tot i les inversions anunciades, però, Aragonès va advertir que, si no plou, vindran “mesos complexos i moments complicats”. Per fer-hi front, va assegurar que el Govern buscarà una solució per a cada problema “treballant conjuntament”.
