És evident que tots tenim els nostres drets i que els hem de defensar amb fermesa davant tothom, tal com se sol dir, a capa i espasa. Malauradament hi ha persones i colectius que entenen que els seus drets son els únics que valen i no tenen ni un xic de respecte pels altres. És així com hem vist recentment, a la vaga general del proppassat 29 de setembre, com una sèrie de brètols sense cap mena de respecte per res i per ningú, van campar per la ciutat destrossant tot el que se’ls hi posava per davant.
El que ningú pot dir és que no estava informat de la vaga gene-ral en aquesta data i, per tant, els piquets “informatius” eren fora de lloc. El que de veritat són aquestos piquets son coaccionadors, o és que ningú ha sentit mai això: “jo vaig a treba-llar però si ve un piquet, plegaré”, o ha vist a aquell comerciant que obre les seves portes i les tanca després per por que els piquets (violents) els facin tancar o els hi trenquin els vidres? Tot ho hem escoltat algun cop.
En aquestos casos, no hi ha cap mena de respecte pels drets dels altres, que van optar a no secundar la vaga, amb tots els arguments que ells mateixos creien convenients. En definitiva, si demanem drets hem d’ésser capaços de respectar els dels altres.
Sempre he cregut -i he practicat- que la bona educació recau en el que jo en dic las tres “R” que són: respecte, reflexió i responsabilitat. Si tothom hagués res-pectat i si haguessin reflexionat abans d’actuar d’una manera irreflexiva, no hagués passat el que es va veure, i si tinguessin una mica de responsabilitat, no girarien l’esquena tot donant les culpes als altres.
És per tot això que crec fermament que la nostra tasca com adults és la d’inculcar als nostres joves aquesta filosofia, i és també el que recomano que fem com a entitat que som, envers joves i grans: inculcar el respecte per tot i tothom, la reflexió abans de prendre decisions, i la responsabilitat davant dels nostres actes.
Antoni F. Araujo
Lluïsos d’Horta
