Pavelló Carles IV

El pavelló de Carles IV amb les persianes trencades.Foto cedida

El Laberint d’Horta, situat a la falda de la muntanya de Collserola, va ser dissenyat al voltant del 1790 per Joan Antoni Desvalls, VI marqués de Lupià. A l’hora d’idear aquesta joia formada per 750 metres de xiprers, es va inspirar en el mite de Teseu. Les persones que arribessin al centre tindrien una recompensa que, en general, tothom busca: l’amor. El que segurament no imaginava Desvalls era que, 230 anys després de plasmar aquesta idea, els jardins que acullen aquesta obra, el Parc del Laberint d’Horta –dissenyat també a finals del segle XVIII i ara propietat de l’Ajuntament–, arribaria a un estat de degradació que no té res a veure amb l’amor.

Aquesta realitat la va viure en primera persona el vocal de cultura i patrimoni de l’Associació de Veïns d’Horta, Joan Termes, quan l’estiu passat va visitar tres vegades el parc. Les deficiències amb les quals es va trobar són diverses. Comença parlant del pavelló de Carles IV, que tenia finestres i persianes “trencades” i, a més, les humitats que hi havia a les seves parets “eren evidents”. “Es denotava falta de manteniment”, lamenta. Un altre fet que el va sorprendre va ser que la cisterna que abans estava plena de peixos, era buida i sense vida perquè, segons recorda, s’estava arreglant. La vida tampoc la va veure en uns petits estancs on fa temps hi havia plantes aquàtiques. “Es veien mortes”, assegura. Les seves paraules fan pensar que tant de bo aquest deteriorament no s’hagués produït mai o, almenys, no es materialitzés amb més exemples. Malauradament, encara hi ha més. “Un dels ponts del canal estava tancat perquè també estava en mal estat”, afegeix.

Un parc d’aquesta categoria, patrimoni de Barcelona, difícilment s’imagina sense tenir una entrada en bones condicions. Tampoc és així. Al costat de les taquilles on es compren les entrades hi ha el monumental Palau d’Alfarràs, tan degradat que, en comptes de donar la benvinguda als visitants, projecta una imatge força tètrica a la gent que va arribant.

Palau d’Alfarràs

A l’hora de fer un balanç general de l’estat dels jardins, Termes no pot evitar parlar amb certa indignació. “La conservació deixava molt a desitjar”, insisteix fent referència a unes deficiències que, part d’elles, es volen esmenar amb diferents projectes de manteniment i rehabilitació. Una de les reformes és la que té a veure amb el Palau d’Alfarràs, que es començarà a rehabilitar a partir del juliol d’enguany i durant el 2023, amb un pressupost de 6,7 milions d’euros. L’Ajuntament n’és el propietari des del 1971. D’altra banda, des del consistori també expliquen que “s’està redactant el projecte per a la millora dels camins i la canalització de les aigües pluvials que baixen de Collserola”.

Sobre la resta de problemes explicats per Termes, i fàcilment comprovables si es fa un vol per la zona, les mateixes fonts municipals no especifiquen res. Sí que detallen que s’està instal·lant una nova tanca a la part dels jardins més propera al bosc de Collserola per evitar l’entrada de porcs senglars que, insisteixen, “causaven destrosses a la vegetació i altres elements”. Uns primers passos que potser significaran el començament d’una etapa en la qual aquest espai recuperi l’esplendor que va tenir.