La regidora, Maite Fandos
Va néixer a Gràcia, el districte del que és regidora des de fa gairebé un any. També dirigeix l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
Com valora aquests primers mesos al cap de la regidoria del districte de Gràcia?
Molt positivament. Primer perquè estic molt il·lusionada en ser regidora del meu Districte. De fet jo vaig ser qui va demanar a l’alcalde Trias poder portar aquests barris. A més he trobat un districte amb entitats molt vives i amb ganes de fer molta activitat. Estic també contenta amb el meu equip de col·laboradors, això sempre és una aposta i ho descobreixes a mesura que vas treballant amb ells. Evidentment estem en un moment complicat i no podem fer sempre el que ens agradaria. La situació econòmica ens impedirà du a terme certes iniciatives, però en general la valoració és positiva malgrat encara sigui molt aviat. La nostra feina no es veurà reflectida fins passat un temps prudencial.
Quins són, com a regidora, els seus principals objectius abans que s’acabi aquesta legislatura?
A nivell de ciutat tenim dos objectius: lluitar contra la crisi i l’atenció a les persones. Aquests objectius es traslladen també a nivell de Districte. En la línia de la crisi la nostra eina principal és lluitar-hi en contra, fomentant el comerç que és una de les fonts de riquesa de Gràcia. Pel que fa a l’atenció a les persones, volem incrementar el servei social i promoure que la gent gran tingui tele-assistència, entre d’altres. Dues metes que podrien perfectament aplicar-se a qualsevol Districte.
Centrant-nos a Gràcia tenim una vila molt activa culturalment. El tema de l’associacionisme i el vincle públic-privat està a l’ordre del dia. Des del primer moment hem volgut comptar amb les entitats perquè siguin les encarregades de dur a terme les activitats sempre, però, amb el nostre recolzament. En aquest sentit quan vam entrar van ser els del G6 que es van oferir per organitzar l’11 de setembre, així que enlloc de muntar des de l’Ajuntament una activitat en paral·lel, ens hi vam sumar. Proba d’això és que la Violeta la gestionin les entitats de cultura popular del Districte. A Gràcia hem de tenir molt clar que podem arribar a ser un exemple en aquesta manera d’actuar.
En matèria urbanística, s’està plantejant la reurbanització de la Travessera de Dalt i també l’Eix Vallcarca.
No es la millor època per parlar de posar pedra però també és cert que hem de continuar fent coses a la ciutat ja que donar feina també generes riquesa.
Com a prioritat se’ns va demanar des de la Travessera de Dalt i Lesseps, la reforma del tram de la Travessera entre Escorial i la plaça, una de les accions recollides en el PAM (Pla d’Actuació Municipal). D’altra banda un dels eixos prioritaris que tenim és Vallcarca on hi ha solars buits que no poden continuar massa temps així. Tot i que serà difícil construir més habitatges, hem de trobar una solució per omplir els terrenys, donant-los-hi vida mentre no es puguin construir edificis de protecció oficial.
La Sedeta també serà un projecte important pel Camp d’en Grassot i arreu de la vila s’ha de revisar el Pla de Mobilitat ja que hi ha zones on els veïns estan molt contents però n’hi ha d’altres que cal millorar.
Al nostre entendre també resulta imprescindible el tema dels tres turons. En primer lloc perquè hi ha alguns veïns que encara estan afectats i en segon, per arreglar especialment el parc, molt abandonat durant anys i anys. No trigarem massa, en aquest sentit, a explicar què volem fer al Parc de la Creueta.
I el Park Güell?
És un tema que hem d’acabar d’afrontar aquest mandat. El que no podem és continuar amb un Park Güell sobreexplotat de gent cosa que posa en perill el patrimoni històric de Gaudí. A més a més genera molta despesa i en aquest moment la ciutat no pot permetre’s gastar tants diners per la gran afluència turística. Hem de buscar una solució que segurament passi per la col·laboració dels visitants de la mateixa manera que col·laboren en altres espais gaudinians.
En matèria de comerç, sembla que els petits comerciants resisteixen. A més des de la regidoria del Districte s’ha apostat per tallar la Travessera de Gràcia els dissabtes i festius.
Des del meu punt de vista el petit comerç, malgrat aquesta resistència està patint, i molt. Pateix perquè, evidentment, en moments de crisi la gent mira de no gastar tant, cosa que s’ha notat molt ultimament.
Hem de fer esforços per ajudar-los perquè es tracta no només que resisteixin sinó que també puguin prosperar. En aquesta línia la proposta més recent que hem dut a terme és activar la petició dels comerciants de poder tallar la Travessera de Gràcia perquè fos peatonal els dissabtes. D’aquesta manera els vianants que passegen per Gran de Gràcia tenen l’opció de girar per Travessera, un eix molt potent comercialment però amb voreres molt estretes.
Que només sigui en horari de tarda és per recolzar també als mercats tant al de l’Abaceria com al de la Llibertat.
Sobre els nous comerços que es vulguin obrir a Gràcia, hi haurà algun tipus de facilitats?
Crec que hem de mirar de facilitar l’obertura de nous estabiments que a vegades resulta complicada. Tot i així s’ha de tenir en compte el poder oferir una varietat comercial àmplia. No ens agradaria que el Districte acabés sent una zona d’oci de bars i restaurants ja que també ens interessa promocionar artesans, una de les tradicions de Gràcia. Ceramistes, teixidors o, per exemple, dissenyadors emergents.
L’Institut Europeu de Disseny es va instal·lar a Gràcia i de fet, ha ampliat, recentment, el seu espai.
Així és, i no és atzar. Han escollit Gràcia perquè és un Districte que és futur, innovació, disseny. Així és com veuen Gràcia els de l’IED i per tant, hem de mirar d’atraure comerços que vagin en aquesta línia. Hem de pensar, però, que Gràcia no només és la Vila. Als altres barris també hem d’intentar tenir un comerç important, com el que tradicionalment havia tingut.
Gràcia es un districte especialment actiu i reivindicatiu, creu que hi ha suficient diàleg amb els veïns?
Crec que mai és suficient. N’hi ha però el volem potenciar molt més. Sí que es cert que tenim molt més diàleg amb les entitats culturals perquè fan tantes coses… i amb les associacions veïnals l’hem d’incrementar. El que demana la gent són respostes. En aquest sentit, una de les coses que hem aconseguit en aquests pocs mesos i que el Districte era un dels pocs que no tenia, és el certificat ISO de Qualitat. Això significa que no es donava resposta a les peticions dels veïns. Nosaltres ens ho vam proposar com a objectiu i en pocs mesos ho hem aconseguit. De fet, malgrat la feina, fins i tot contesto jo mateixa les demandes, certificacions i opinions que rebem.
Escoltar als ciutadans és important.
Alguna vegada rebo comentaris via Facebook, tot i no utilitzar la xarxa social pel tema feina, els contesto. És molt important per mi que els graciencs i els barcelonins, en general, rebin respostes encara que sovint no els agradin. Tot i així els hi costa creure que contestem nosaltres mateixos. Jo, almenys, intento fer-ho.
També els Consells de Barri serveixen per donar respostes i tenir un contacte proper amb els ciutadans. Per exemple, en aquesta línia, en l’últim consell van contestar el seguit de preguntes que ens havien formulat en el consell anterior.
En quina situació està la relació amb Els Lluïsos, una de les grans entitats, i més antigues, del districte?
Amb els Lluïsos, com amb totes les entitats del G6, la relació és fantàstica. És una entitat amb ganes d’anar fent coses cada dia. A més els del G6 tenen un aspecte molt bo i és que no competeixen entre ells sinó que tots van a una.
S’han ajuntat al front de totes aquestes entitats gent magnífica per tirar-les endavant, com el president dels Lluïsos, una entitat que ha esdevingut pel Districte un referent tant cultural com esportiu.
També és regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, com prioritza els assumptes vinculats al districte de Gràcia?
Més que prioritzar és tracta de distingir quan estic a l’Ajuntament de Barcelona o al Districte. És evident que no se li pot escapar a ningú que portant els temes de Serveis Socials jo tingui certa prioritat per aquests aspectes sigui a Gràcia o a qualsevol altre districte de la ciutat. El que sí que es necessari és tenir un molt bon equip en un i altre lloc i saber delegar al mateix temps que fer entendre a la gent que no tot és absolutament necessari que ho faci jo, perquè hi ha gent que en sap molt més.
Trias defensa “la ciutat de les persones”, tant en la forma con en el fons, creu que la ciutadania està percebent aquest canvi?
Espero que ho estiguin percebent. Com a ciutat hem fet una modificació dels pressupostos notable en l’àrea social. En aquest aspecte els hi he d’agraïr als altres tinents d’Alcalde perquè si un departament incrementa la seva partida pressupostària, significa que n’hi ha un altre que l’ha d’abaixar.
Pel que fa als serveis directes a les persones hi ha àrees que han augmentat entre un 40 per cent i un 100 per cent el seu pressupost.
No sé si la gent ho veu però ho intentem. Segurament aquesta aposta significarà que no puguem fer altres coses però és primordial poder donar resposta a aquells temes que són bàsics.Per exemple per Nadal ja vam ampliar l’aportació al Banc dels Aliments i a la Creu Roja, però a més a més, ens va semblar que també era important ajudar a les persones amb dotacions especials a vint menjadors de la ciutat per poder donar cobertura a les peticions més grans que els arribaven durant les festes.
De fet l’Ajuntament ha recolzat, en el tema Educació, el pressupost de la Generalitat.
Correcte, fins i tot estem apostant per temes que no són competència del consistori barceloní. Vam veure que no podem tenir una ciutat on no es cobreixin totes les beques menjador, cosa que no correspon a l’Ajuntament. Així que vam aportar-hi uns 2,5 milions d’euros, 1,5 milions dels quals són de l’àrea que jo dirigeixo. Per nosaltres resulta essencial que tots els nens i nenes tinguin accès al menjador.
També és la responsable de l’àrea d’Esports…
Efectivament, de fet és una de les fonts de riquesa. Tant els serveis socials com l’esport no només són despeses. Per exemple, els pisos per a la gent gran de “Cibeles” que recentment hem entregat les claus, evidentment hi haurà una gent que ho gestionarà, així es creen llocs nous de treball.
És important fer saber que quan s’augmenta el pressupost en temes socials, es fa en una doble via. Per una banda fomentem el benestar perquè atenem a les persones, i per l’altra creem llocs de treball perquè aquesta atenció necessita d’unes persones que la duguin a terme.
Al nostre entendre tots els grups i entitats de la ciutat fan una aposta molt important, són la força de la ciutat. En el cas de l’esport, la força que té el futbol és l’Europa; la de la natació, el Catalunya; el tennis, la gent del club la Salut, des d’on fan una gran feina per la promoció de l’esport de base.
No podem oblidar que un dels grans esdeveniments del Districte és la Festa Major.
Ho és tant a nivell de Districte com a nivell de ciutat. Un dels grans punts de la Festa Major de Gràcia, més enllà de la decoració dels carrers, és la suma de totes les entitats. L’encant es la unió de la cultura popular, l’esport… i aquest any, com a novetat hi haurà activitats solidaries; una proposta que vaig fer a les associacions del Districte i que no van trigar gens a donar-nos una resposta i dir que sí.
Enguany em fa especial il·lusió perquè el meu avi va ser el primer president de la Federació de la Festa Major de Gràcia, per tant sempre hi he tingut un lligam molt especial.
