En els últims mesos, he viscut una experiència a la qual desafortunadament, cada cop més joves de Barcelona ens hem d’enfrontar en pitjors condicions: buscar un pis per emancipar-se.
Com a veí de l’Eixample, és impossible plantejar-se només opcions per quedar-se al districte. La competència ferotge per escasses opcions de lloguer al mercat obligar a plantejar-se tots els barris de la nostra metròpoli. A més a més, el que ningú t’explica del procés de recerca de pis és la brutal competència que obliga a reaccionar en minuts:
Quan surt l’anunci al portal immobiliari, cal trucar en qüestió de minuts i concertar la visita tan aviat com puguis. I si el pis s’ajusta a les teves necessitats, enviar els documents al mateix moment. Encara i tot, en qualsevol moment se’t deixa de respondre, ja que la propietat té un nombre infinit de possibles inquilins que es troben en la mateixa situació que tu.
És un procés esgotador que t’obliga a fer contorsionisme al voltant dels horaris laborals i obligacions familiars, entre d’altres. Els mesos que va durar aquest procés em van envellir anys.
Tinc la sort que, al llarg del procés, no tenia cap mena d’inseguretat residencial i la situació laboral de les persones que buscàvem pis juntes era estable i amb un nivell de renda més elevat que el de moltes altres persones joves que estan en aquest terrorífic procés.
Les dades d’emancipació revelen que els joves tardem cada cop més a tenir les condicions d’habitatge per desenvolupar projectes de vida de forma autònoma i poder formar famílies. El sostre sota el qual dormim s’ha convertit en un problema i no hi ha indicis que les generacions venidores ho tindran més fàcil.
La meva història té final feliç. M’he pogut quedar a l’Eixample en un pis que s’ajusta bé al que necessitem i a uns preus raonables donat el moment actual. Compartint la meva història només vull transmetre a tots els joves de la ciutat la meva solidaritat i animar-los a lluitar pel seu dret a quedar-se als seus barris. I per a totes aquelles persones que tenen una seguretat residencial, transmetre-les el drama que els seus fills i filles i nets i netes poden estar vivint o viuran en el futur, perquè conjuntament tots lluitem per un habitatge assequible i per a tothom.
