L’alcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecció ens rep quan falta menys d’un mes per a les eleccions municipals. Repassem els principals temes que han marcat aquesta legislatura i parlem de les seves expectatives de cara al 24 de maig. “Estic tranquil perquè crec que a mi m’aniran bé les eleccions”, assegura.

Està satisfet d’aquests quatre anys al capdavant de l’Ajuntament?
Satisfet del tot mai no ho estàs, perquè quan la ciutat té 99.000 aturats no ho pots estar. Però moltes de les coses que nosaltres ens havíem proposat sí que s’han complert.

Quines?
Aconseguir que no es faci dèficit, pagar tothom a trenta dies, tenir una capacitat inversora anual d’uns 400 milions d’euros sense augmentar els impostos, crear activitat econòmica molt diversificada, potenciar les noves tecnologies, millorar la qualitat dels diferents serveis, impulsar la projecció internacional de la ciutat, ser capaços d’atendre moltíssima gent que ho passa malament en un moment molt complicat augmentant el pressupost social un 43%…

Què destacaria especialment?
Això últim. Enmig d’una crisi econòmica tremenda, crec que hem donat resposta a les necessitats de la gent. Amb moltes dificultats, perquè altres administracions estan en una situació difícil, però crec que hem estat a l’altura de les necessitats immediates.

Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Dir que sempre faries el mateix no és realista, però el cert és que no em penedeixo de res del que he fet. Fins i tot el que em critiquen més, que és la nostra actuació a Can Vies, la tornaria a fer igual. A més, crec que el temps ens donarà la raó.

Can Vies ha estat un dels temes principals del mandat. També el turisme. Ara ha impulsat un procés que ha d’acabar amb un pacte local. S’arriba tard?
No. Aquest mandat no s’ha prestat a un autèntic pacte sobre el turisme perquè s’ha intentat utilitzar la qüestió per desgastar el govern. Dit això, el turisme és molt important. S’ha de veure com el gestionem perquè provoqui poques molèsties, però Barcelona sense el turisme tindria una situació econòmica molt més dura.

Per a algunes zones de la ciutat ja ho és molt, de dura. De fet, les desigualtats entre barris han crescut. Quina és la responsabilitat de l’Ajuntament al respecte?
El 2007 va començar una crisi molt important que ha accentuat l’atur i les desigualtats. Però la nostra gran obsessió ha estat crear activitat econòmica i aquests dos últims anys s’ha produït un tomb. Barcelona és la punta de llança de la sortida de la crisi. I m’agradaria tornar a remarcar que nosaltres no hem fet dèficit, que és l’acció més antisocial que hi ha.

Però, en una època de tantes dificultats socials, realment és una bona aposta tancar els exercicis en superàvit?
Nosaltres els diners els gastem. El superàvit que fem l’invertim en activitat productiva. El que no es pot fer és el que s’ha fet durant un temps al Govern de Catalunya, que és gastar el que no es té. Quan fas això, acabes amb retallades. Creure que se surt d’una crisi gastant el que no es té és una gran irresponsabilitat.

Canviant de qüestió, darrerament ha sobrevolat Barcelona l’ombra del jihadisme. Ha arribat a partir en algun moment per la seguretat de la ciutat?
No. Els Mossos d’Esquadra han demostrat ser molt competents. Si una persona perd el sentit comú i vol fer una ximpleria, et pot crear un problema, però es prenen totes les mesures possibles per evitar-ho. Ara hi ha molta gent entusiasmada en parlar del jihadisme però, amb la situació demogràfica d’acolliment de moltes persones, hem d’anar amb compte per no encendre mistos.

Aquí, en línies generals, la convivència és bona.
Per la quantitat de gent que ha vingut tenim una situació equilibrada, sí. Però hem de tenir cura de no fer malbé el bon ambient que hi ha. Això no vol dir que no s’hagi de vigilar, però s’ha d’intentar no crear un ambient negatiu envers les persones d’origen musulmà, perquè això seria molt perjudicial.

Un altre repte important que afronta la ciutat és la contaminació. Creu que s’haurien de prendre mesures més dràstiques per frenar-la?
Crec que ja se n’han pres moltes, de mesures al respecte. La gent perd la perspectiva històrica. Barcelona era una ciutat de fàbriques amb una contaminació espectacular. La majoria d’aquestes es van treure i s’ha transformat el litoral. S’han fet canvis, la circulació ha millorat i estem aconseguint gairebé del tot que el transport públic sigui de zero emissions. Amb tot, la contaminació és molt més baixa. Encara n’hi ha, però ens afecta quan l’anticicló està en segons quines circumstàncies.

El futur del petit comerç és un altre tema de pes. Quin és el camí a seguir?
El camí a seguir és posar-se d’acord amb els petits comerciants. Hi ha una línia marcada, que és la de donar suport al comerç. Però no només pel seu vessant econòmic, sinó perquè és una eina de convivència i de cohesió social. Amb el comerç s’ha de fer el que necessitin els eixos comercials, tenint en compte que no volem concentrar les vendes al centre de la ciutat, que ja té el turisme.

Un altre gran repte, en aquest cas de país, és el procés sobiranista, al qual se l’ha vist sovint implicat. Ara, però, diu que no li “convé” que les eleccions del 24M tinguin un caràcter sobiranista…
És que són unes eleccions a alcalde. No són unes eleccions a president de la Generalitat. Jo he dit que no em convé perquè crec que he de centrar-me en explicar l’acció de govern que he dut a terme.

No és compatible una cosa amb l’altra?
I tant que ho és. Jo com a alcalde no fallaré mai al procés sobiranista. Ningú es trobarà que el Trias no fa el paper que ha de fer com a alcalde de la capital de Catalunya. Però les eleccions municipals les guanyes explicant el que fas pels veïns i veïnes de la teva ciutat.

Precisament, la Junta Electoral va determinar que vostè va vulnerar la normativa durant la precampanya per explicar el que feia…
Sí, però només en un cas concret: el del Mercat del Ninot. Ho vaig acatar, però ja vaig dir que mantindria la meva agenda perquè no puc evitar fer d’alcalde. Faig el paper que he fet constantment en aquests darrers anys i que em pertoca fer també en aquests moments.

On són els límits?
En no fer propaganda de segons quines coses. Jo no em dedico avui dia a fer fulletons explicant tot el que he fet, a diferència d’alguns que sí que ho feien. El que em sorprèn és que no pogués explicar que un mercat està a punt d’inaugurar-se. Però bé, ho respecto.

Centrant-nos en les eleccions, fins a quin punt la irrupció de Barcelona en Comú li pot complicar la possibilitat de revalidar l’alcaldia?
No ho sé. Jo estic tranquil perquè crec que a mi m’aniran bé les eleccions. Però sí que, segons les enquestes, hi ha un canvi molt important: certs partits baixen molt. I això em sorprèn i alhora em fa dubtar de les mateixes enquestes. Perquè el fet que es pronostiqui que un partit com el PSC, que fa quinze anys tenia vint regidors, pot baixar fins als cinc o a sis és sorprenent. Potser pot passar, però no és gaire normal. Amb tot, més que preocupar-me jo, que puc guanyar les eleccions, crec que s’han de preocupar els que tenen aquestes situacions difícils.

Tampoc el preocupa la possible fragmentació del Ple?
En aquests moments, no. La meva obsessió ara per ara no han de ser els altres, sinó quin resultat treu Convergència i Unió. I nosaltres treballem per guanyar aquestes eleccions amb claredat. El problema ja vindrà l’endemà per veure com pots governar. Però crec que hem demostrat que sabem fer-ho en minoria. I no només això, sinó que sabem fer-ho bé malgrat les circumstàncies desfavorables.

Creu que aquesta “garantia de governabilitat” que des de CiU reivindiquen serà un factor clau a l’hora de decidir el vot?
Bé, jo crec que el que li agrada a la gent és que les coses funcionin amb un cert sentit comú. Per això sempre dic que nosaltres farem la revolució del sentit comú.

Més enllà del lema, què és la revolució del sentit comú?
Saber que no hi ha benestar social sense crear activitat econòmica i que l’activitat econòmica només té sentit si deriva en benestar social. I tenir molt clar que no valen segons quines demagògies i populismes que ens porten al desastre. Això és la revolució del sentit comú.

Per fer-la ha apostat per una llista totalment continuista. Per què?
Perquè són els millors.


Nosaltres som un grup de gent que ja fa força anys que treballem junts. Som persones molt diferents però que crec que hem fet una feina extraordinària, i jo faig un reconeixement a tot això. A més, ens sentim còmodes i col·laborem molt entre nosaltres. Per tant, no tindria sentit que canviés un grup de gent que ha funcionat bé.

Algun canvi sí que hi ha hagut.
L’únic canvi important és en el cas d’un regidor que ell mateix em va venir a dir que se n’anava al número 12 perquè creia que era lògic que els primers de la llista fossin els tinents d’alcalde d’aquest mandat. És un detall generós per part seva i que denota el bon clima en què es mou aquest equip.

Creu que aquest bon clima no hi és en les altres candidatures?
No ho sé, però quan veig segons quines candidatures que es fan, molt poc homogènies, penso: que complicat que serà… Hi ha gent que fins i tot fitxa persones d’altres partits. És sorprenent. En fi, nosaltres som Convergència i Unió, tenim una sort extraordinària perquè estem molt units, fem un equip molt sòlid i esperem poder continuar servint la ciutat des del govern municipal.

EIXAMPLE

“Hem desencallat la Model, un procés que es va iniciar el 2001”

Una de les accions que més han reivindicat des de l’Ajuntament ha estat el desencallament de la Model, que s’ha accelerat a la recta final del mandat. Com és que no ha començat abans l’enderroc?
L’enderroc de la presó Model ha estat una prioritat del govern municipal des de l’inici del mandat. Aquest ha estat un procés molt llarg i difícil que es va iniciar el 2001, i que hem desencallat gràcies al diàleg i la col·laboració amb la Generalitat. El mes d’octubre de 2014 vam signar un acord per reordenar els equipaments penitenciaris i tancar definitivament la Model el primer semestre del 2017. Barcelona guanyarà al cor de la ciutat un nou espai ciutadà de 14.000 metres quadrats, nous equipaments i una gran zona verda al servei del districte de l’Eixample i de tot Barcelona. Volem que la gent es faci seu aquest gran espai des de bon començament. Per això, un cop acabem d’enderrocar la part del recinte entre Entença i Rosselló, l’urbanitzarem perquè en puguin fer ús els veïns i veïnes del barri. Al mateix temps, ja estem posant en marxa un important procés participatiu, per tal de conèixer les seves propostes, i donar resposta a les seves necessitats.