A més de ser una cafeteria, el local acollia exposicions artístiques. Foto: Cosmo
La cafeteria i galeria Cosmo del carrer Enric Granados va abaixar la persiana per sempre el passat 7 de febrer. Thomas Noerby, el seu propietari i fundador, va prendre aquesta decisió després de catorze anys al peu del canó. “Ha estat molt difícil remuntar després de la covid”, reconeix. Així, Barcelona ha perdut un negoci singular, que combinava art i gastronomia en un mateix local.
Si bé Noerby assegura que va recuperar bona part de la clientela “bastant ràpidament” quan va poder reobrir després del confinament, reconeix que el nombre de clients ja no era el mateix que abans del coronavirus i, sobretot, que la gent gastava menys. A aquest context difícil, s’hi van afegir unes polítiques que el propietari de Cosmo considera desfavorables.
La pèrdua de la terrassa
Les terrasses de molts bars i restaurants de la ciutat es van poder ampliar com a mesura per pal·liar els efectes de la pandèmia. Després, però, es va fer marxa enrere. “Ens van treure la terrassa massa aviat. Si l’haguéssim conservat, encara estaríem oberts”, afirma Noerby. Deixa clar que Cosmo funcionava, però que va rebre “molts cops”. “És frustrant”, admet.
Per a Noerby, “ser un negoci petit a Barcelona és difícil”. “La ciutat no t’ajuda”, afegeix.
Pel que fa a les polèmiques que envolten les terrasses d’Enric Granados, lamenta que es fiquin tots els establiments en el mateix sac. Recorda que Cosmo era una cafeteria i que, per tant, tancava a les vuit del vespre. “La nostra terrassa mai ha molestat ningú. En catorze anys, la policia no ha vingut ni una sola vegada”, diu. Per això, creu que hi hauria d’haver normatives diferents per als diferents tipus de bars i restaurants.
