Les diferències socials i econòmiques entre Sant Antoni i el Raval es fan evidents. Foto: Línia Eixample
No cal anar molt lluny per trobar fronteres que separen dos mons, amb diferents preocupacions i idees dispars del que vol dir benestar. La ronda de Sant Pau és un exemple. Delimita dos barris que, tot i estar de costat, reflecteixen les desigualtats que hi ha a la ciutat: Sant Antoni i el Raval. Per veure-ho, només s’ha de caminar pel carrer Parlament, on hi ha una agradable superilla i diverses terrasses que han guanyat terreny als cotxes, creuar la ronda de Sant Pau i, tot seguit, continuar per l’estret carrer de la Cera, on les finques són molt més petites i on el seu mal estat es fa evident. Un recorregut de mig minut que permet veure dos mons diferents.
A banda de la fesomia de cada barri, també hi ha xifres que mostren aquestes desigualtats. Segons les darreres dades publicades per l’Ajuntament, que són del 2018, la renda anual per llar del Raval era de 12.351 euros mentre que a Sant Antoni era de 21.916 euros. O, cosa que és el mateix, en una casa poden entrar gairebé 10.000 euros menys d’ingressos anualment.
Conversar amb veïns d’aquests dos barris també confirma l’abisme que separa l’un i l’altre. En José Juan Aguilar, de Sant Antoni, explica que viu amb la seva parella en un pis heretat dels pares d’ella i defineix el barri, des de la botiga on treballa, com “un ‘poble’ de l’Eixample”. Un ‘poble’ que també té inconvenients, com els preus alts dels lloguers o, el que més li preocupa “la inseguretat de la ronda Sant Antoni”.
Foto: Línia Eixample
D’altra banda, en Carlos Gauthier, que viu en un pis de protecció oficial del carrer Vistalegre del Raval, reconeix que a vegades al barri “hi ha follón” quan es produeix “algun furt”. Gauthier, en canvi, expressa una opinió del Raval que reviu el seu esperit singular. “Un barri autèntic”, sentencia amb fermesa.
Un viatge al passat
Part dels orígens d’aquestes diferències estan escrites a les pàgines de la història de la ciutat. Al segle XIX, quan van caure les muralles a Sant Antoni hi van anar a viure persones d’altres barris per obrir comerços. Aproximadament a la mateixa època, la gent amb diners va marxar del Raval perquè era de les zones més pobres i deixades de l’interior de les muralles. Tal com subratlla l’antropòleg José Mansilla, durant el segle XX es va intentar transformar el Raval obrint grans avingudes que mai es van fer o, a finals del XX i principis del XXI, construint facultats i els museus MACBA i CCCB. No va servir gaire. “És un barri que ha resistit als intents de canviar-lo. És ingovernable”, assenyala.
