S’ha frenat l’obertura de nous comerços de restauració i orientats al turisme. Foto: Línia Eixample
Davant dels canvis que viuran el barri i el districte amb la futura superilla dels carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell, l’Ajuntament va aprovar fa poques setmanes un nou pla d’usos. Tal com van dir des del Districte, la idea és “evitar que hi hagi un monocultiu d’activitats principalment vinculades a la restauració i al turisme”. És per això que es regularan el nombre màxim d’establiments de restauració, musicals, alimentaris i els que estan relacionats amb el turisme. El referent a seguir és un pla d’usos que, un any i quatre mesos després de la seva aprovació, ja ha donat alguns resultats: el del carrer Girona i els seus voltants.
Des de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample fan, en general, una valoració positiva de la normativa i tenen clar que aquesta zona del barri no seria com és avui sense el pla. “L’obertura d’establiments de restauració hauria estat molt més brutal”, afirmen. Concretament, segons va afirmar a principis de març la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, a la zona han obert, des que la normativa està en vigor, un total de 15 restaurants, bars i botigues de queviures. “Permetem el seu creixement, però sense que arribi a la saturació”, va recalcar. Pel que fa a les llicències que no estan afectades per la regulació, se n’han donat, segons el Districte, més d’un centenar en tot aquest temps.
Per la seva banda, el president de l’eix comercial CorEixample, Xavier Llobet, està d’acord amb què la limitació imposada a la restauració és una realitat. Els resultats, però, diu que podrien ser millors. “Tot i que aquest bloqueig està deixant espais per a altres activitats, de moment no s’han obert gaires coses pels preus dels lloguers, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna”, lamenta.
La gentrificació és un altre dels problemes que el pla d’usos de tot l’Eixample vol evitar, però en el cas del carrer Girona no ha sortit tan bé com es pretenia. Tal com recalca Llobet, des que es coneix el projecte de la superilla, grans empreses han anat comprant locals i han apujat els preus dels lloguers, i això va en contra d’una part clau del barri: el petit comerç. “En aquests espais el petit comerç no s’hi pot instal·lar. Només grans empreses”, afegeix.
Urbanisme tàctic
En paral·lel, cal recordar que, abans del pla d’usos, va arribar l’urbanisme tàctic als carrers Girona i Consell de Cent per donar més espai al vianant. Per a Llobet s’està fent servir sobretot perquè alguns cotxes facin petites parades. “Ho fan per necessitat perquè han tret molts aparcaments”, recalca. Des del Districte, però, assenyalen que aquesta mala praxi, també protagonitzada per vehicles de càrrega i descarrega, es vol solucionar posant horaris concrets per a aquests serveis. A més, defensen que l’urbanisme tàctic ha començat a escriure el futur dels eixos verds del barri “reduint el trànsit”.
