Pessebres Puig

L’interior de Pessebres Puig és el paradís més gran per als amants dels pessebres. Foto: Línia Eixample

Sobreviure amb un negoci familiar, gairebé centenari i a un districte com l’Eixample, en aquest cas a Sant Antoni, no és cosa fàcil actualment. I continuar aquest negoci perquè t’agrada i fer-ho per amor a l’art sembla encara més difícil.

Tot això és el que ha aconseguit Pessebres Puig, una botiga de pessebres que existeix des del 1933 i que des del 1967 es troba a Sant Antoni.

Pessebres des de sempre

L’origen de Pessebres Puig es remunta al 1916, quan a Sant Boi va néixer Josep Puig Llobera, pare de Siscu Puig, qui regenta la botiga a hores d’ara. Des de ben petit que es va aficionar als pessebres i ja feia figures per a l’Associació Catòlica de Sant Boi. L’afició era tan gran que, del 1933 al 1935, quan Josep Puig tenia uns 16 i 17 anys, va guanyar tres premis consecutius de pessebristes al seu poble.

Amb l’arribada de la guerra va haver d’aturar la seva passió, però quan va acabar va decidir dedicar-se definitivament als pessebres, un cop es va instal·lar a viure al Poblenou. Va començar treballant en una empresa que tenia com a client la botiga del carrer de Comte Borrell que anys més tard va ser seva, quan el llavors propietari es va jubilar i li va cedir a ell el 1967. Des de llavors, Pessebres Puig té la botiga a Sant Antoni. I fins ara.

“La botiga em dona vida”

Puig es va dedicar al negoci familiar des dels 16 anys, quan el seu pare va agafar la botiga del barri. Des de llavors ha viscut el creixement del negoci fins al punt que el local que es van comprar al carrer Viladomat se’ls va fer petit per la quantitat d’encàrrecs que rebien. Van comprar una nau a Sant Esteve de Sesrovires i encara la mantenen com a lloc de fabricació, venda i emmagatzematge.

El 2001, Josep Puig Llobera va morir i el negoci el va heretar en Siscu. “Vaig agafar alguns treballadors de la fàbrica cap a la botiga perquè m’ajudessin tres o quatre anys fins que em vaig jubilar”, explica en Siscu.

En aquell moment, la botiga va tancar, però amb una excepció: obre cada any des de l’octubre al 31 de desembre. “Estic jubilat, però m’agrada obrir la botiga cada any, em dona vida, i a la gent li agrada molt venir”, explica. L’únic que lamenta és que és s’ha quedat sol a la ciutat. “Jo perquè soc propietari del local, però amb els preus de lloguer ja hagués tancat com molts altres”, conclou. Amb tot, el negoci el continuen els seus tres fills a la fàbrica de Sant Esteve de Sesrovires.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram