La marxa nocturna del passat dia 6. Foto: Twitter (FAVBcn)
“No tornis sola” o “Avisa’m quan arribis” són missatges recurrents al telèfon d’una dona que surt de casa quan ja s’ha fet fosc i reflecteixen la sensació d’inseguretat que genera caminar pel carrer sola de nit. Per analitzar com és enfrontar-se a aquesta situació a Sant Antoni, la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns del barri i la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) van organitzar la nit del passat 6 d’octubre, en el marc del projecte ‘Totes som punts liles’, una marxa exploratòria nocturna en la qual van participar una quarantena de veïnes.
Tal com explica Rocío Vilaró, de la Vocalia de Dones de l’AV, abans de la passejada nocturna havien sortit en diverses ocasions a preguntar a les veïnes quins són els recorreguts i punts del barri que consideren insegurs, i amb aquesta informació havien creat diverses rutes per a la marxa. Així, dividides en vuit grups, les participants de la caminada –que eren des d’adolescents fins a dones de 60 o 70 anys, segons Vilaró– van seguir els diferents itineraris. “Quan arribàvem als punts marcats com a insegurs ens separàvem, ens quedàvem soles per analitzar com ens sentíem”, diu Vilaró, que avança que hi haurà més marxes.
Un cop acabada la sortida, les veïnes es van reunir al local de l’AV per compartir valoracions i extreure’n les primeres conclusions. Vilaró evita parlar de “punts negres”, però sí que assenyala algunes zones on la percepció d’inseguretat és més gran, entre les quals destaca el parc de Joan Miró. També recorda que un mateix punt pot ser molt segur de dia i no ser-ho a la nit (com l’entorn del mercat) o generar sensacions diferents entre joves i gent gran (com la ronda Sant Antoni). Però, per damunt de tot, destaca que el punt en comú entre totes és la “forma de moure’s de nit”: “Anem amb tots els sentits, amb ulls i oïdes ben oberts, per si de cas”.
