Les vies han aparegut al tram del carrer Girona entre Gran Via i Consell de Cent. Foto: Línia Eixample
Fa uns dies van sortir a la llum vies de l’antic tramvia de Barcelona en el tram del carrer Girona, entre Gran Via i Consell de Cent, durant les obres de la nova superilla de l’Eixample. D’alguna manera, aquesta troballa va recordar que la seva història és d’aquelles que no la poden enterrar ni el pas del temps ni les incomptables tones d’asfalt que amb els anys s’han posat. Ara, de fet, l’Ajuntament ja ha dit que les vies es conservaran i s’integraran al paviment.
Tot plegat no és d’estranyar si es té en compte que l’antic tramvia va estar funcionant durant gairebé 100 anys, des del 1872 fins al 1971. Tal com explica l’historiador i coautor del llibre Ciutat Transportada, Marc Andreu, l’alt preu del bitllet va provocar, al principi, que el fessin servir les persones de classe alta. De fet, les classes populars, recorda, només l’agafaven els diumenges per fer una volta. “L’expressió ‘Donar més voltes que el 29’ fa referència al tramvia de la línia 29, que recorria Ciutat Vella”, afirma.
A partir dels anys vint les coses van canviar amb l’abaratiment del preu del bitllet i va passar a ser d’ús popular. Per conservar aquest canvi, però, la ciutadania va haver de lluitar. Tal com indica Andreu, quan el règim franquista va augmentar el preu es va desencadenar, el març del 1951, la vaga dels tramvies. Durant unes setmanes, apunta, la ciutadania va boicotejar el servei deixant de fer-lo servir per exigir que es tornés a les tarifes anteriors, en un context marcat per una postguerra molt dura i plena d’escassetat. Aquesta acció, a més, va acabar traduint-se amb una vaga general a Barcelona i l’àrea metropolitana. “La protesta va ser tan forta que la dictadura va retirar l’augment i es van destituir l’alcalde i el governador civil de Barcelona de llavors”, recalca Andreu.
En contra del tramvia
El principi del final d’aquest mitjà de transport es va produir amb l’arribada de les indústries petrolieres. En benefici d’aquestes i del cotxe, l’Ajuntament, subratlla Andreu, va fer una forta campanya contra el tramvia deixant que la xarxa i el servei es degradessin. Fins i tot, el darrer trajecte de l’última línia que quedava a la ciutat abans de la seva desaparició completa es va celebrar amb una festa organitzada pel mateix consistori. El més impactant de tot, diu Andreu, és que durant la cloenda de l’acte la ciutadania va apedregar aquell tramvia fins a destrossar-lo.
“S’havia anat creant una consciència social en contra seva quan, amb el temps, s’ha demostrat que funcionava i que és ecològic. Moltes ciutats europees l’han sabut conservar i ara Barcelona el vol tornar a implantar”, conclou recordant que hi ha històries que mereixen tenir una segona part.
