Més tranquil després de l’aprovació del PAM?
Sí, efectivament és un tema molt important que ha requerit uns mesos de feina però estem molt satisfets pel resultat final. No era evident que el poguéssim aprovar, sobretot des de que el PP va dir que no ho recolzaria, però hem trobat la voluntat per part del Partit Socialista de consensuar un text i el recolzament favorable d’ERC. Amb tot això crec que hem pogut assentar les bases d’un full de ruta per la ciutat que és el que nosaltres creiem que és necessari.
Com afronten ara l’aprovació dels pressupostos, enmig del clima electoral pel 25N i amb una important restricció econòmica?
Lògicament estem vivint uns moments complicats però nosaltres ja vàrem aprovar al 2011 un pressupost en una situació força difícil i en aquest cas també apel·lem a la responsabilitat de la resta de partits polítics. Nosaltres estem avançant en una línia d’aconseguir aquesta any el dèficit zero, per tant nosaltres tenim ja unes finances que estan prou sanejades. Això ens permetrà, i ho aprovàvem al PAM, fer una inversió de 1.900 milions d’euros, que no hi ha cap altre administració local probablement a tot l’Estat que pugui fer una inversió com aquesta, el que situa a Barcelona en un punt amb prou capacitat per fer coses. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat que tenim perquè les finances ens ho permeten i hem de prioritzar les despeses que són més importants.
Com ja ha repetit l’alcalde, la nostra prioritat és l’atenció i els serveis a les persones. El darrer pressupost ja va augmentar un 8% i el nostre compromís és que torni a incrementar-se una vegada més la despesa social.
Com a president de TMB ha demanat comprensió davant els canvis en la xarxa de bus i ha qualificat “d’històrica” l’estrena al ser l’actuació més important en mobilitat dels últims tres anys. Malgrat les crítiques, estan satisfets de com es desenvolupa la implementació de la nova xarxa?
És un canvi molt important i amb profunditat i per tant necessita el seu temps, sobretot per part dels usuaris per pair-ho, i temps d’ajustaments. Nosaltres hem volgut abordar un canvi d’arrel que suposa una modificació del transport públic, en aquest cas de l’autobús. Això era absolutament necessari perquè hi havia línies que se solapaven però també perquè dia a dia hem comprovat que el nombre d’usuaris va disminuint i havíem de fer alguna cosa. En aquest sentit li estem donant racionalitat al que és la configuració de les línies i intentem donar-li també una major freqüència i velocitat. Hem de fer competitiu aquest sistema de transport i demostrar que l’Ajuntament fa una aposta pel transport públic.
Aquests canvis però tot just comencen ja que hem posat en marxa 5 línies de les 28 que té la nova xarxa però estem convençuts que és la línia que cal seguir.
La nova xarxa ha coincidit amb una vaga dels treballadors de TMB. Es dóna la circumstància que la rebaixa salarial és una imposició de Madrid i l’Ajuntament es veu obligat a aplicar el que diu la Llei, tot i no estar d’acord. Quina paradoxa, oi?
No és una retallada que vingui de l’empresa, això és el que hem intentat fer veure als treballadors. És un decret que en aquest cas els treu la paga de Nadal i nosaltres hem intentat minimitzar els efectes que pugui tenir aquesta retirada de la paga doble en els treballadors. Estem buscant fórmules que se’ls ha posat sobre la taula i el que els demanem ara és la màxima responsabilitat. Hi ha altres sectors que també estan afectats, tant a l’empresa pública com privada, i dins la situació general diria que la de TMB és una situació prou positiva. Les vagues i les protestes són legítimes però també ens preocupa que d’una manera continuada l’usuari, la persona que ha d’anar a treballar amb transport públic, hagi de pagar-ne les conseqüències. Hi ha anunciats altres dies de vaga i el que nosaltres demanem als sindicats és que siguin responsables i els repetim que estem predisposats a parlar però que tenim l’obligació de complir la Llei.
TMB és pionera en l’aplicació d’un mapa de metro de Barcelona en relleu i Braille. Aquest tipus d’accions accentuen el perfil d’aquest Ajuntament, que incrementa els recursos en les àrees socials dels districtes…
És una mostra més de la voluntat que presentava Xavier Trias quan deia que seria l’alcalde de les persones. Creiem que no és el moment de fer grans projectes urbanístics sinó que el nostre gran projecte és facilitar la vida als ciutadans i que les coses funcionin. Està clar que les persones que tenen algun tipus de discapacitat són una prioritat per nosaltres. Hi ha un reconeixement a la tasca que en aquest sentit han fet els diversos governs de la ciutat i nosaltres volem continuar en aquesta línia. Hem decidit fer aquests mapes perquè les persones amb una discapacitat visual també puguin moure’s com un usuari normal del transport públic. Això s’afegeix al fet que es digui el nom de les parades per megafonia, la millor accessibilitat, els ascensors…
Vostè va ser molt crític amb el model i la gestió del Bicing en l’etapa socialista, s’ha millorat el servei?
L’hem millorat d’una manera molt clara. Vàrem fer una inversió important en tota la vessant informàtica i des de que fa 19 mesos que s’ha implantat el nou sistema han baixat les incidències, de fet no n’hem tingut cap que sobrepassi els 15 minuts, per tant des del punt de vista tècnic hem millorat molt. En segon lloc s’han modificat i millorat diferents accessoris de la pròpia bicicleta guanyant en seguretat. A més, també hem fet millores des del punt de vista de la gestió que hem criticat molt. L’aportació de l’Ajuntament anual per la bicicleta era de gairebé 14 milions d’euros, una cosa insostenible, i amb els nostres mitjans mirem de buscar altres formes de finançament. És cert que hem augmentat les tarifes del carnet però també hem buscat altres fórmules com l’esponsorització. També hem guanyat en el temps que l’usuari pot disposar del servei, abans finalitzava a les dotze i ara està actiu fins les dues de la matinada, això ha fet que els usos s’hagin incrementat en un 40%.
Pel que fa al civisme, la lluita contra la venda ambulant també està donant fruits?
Des de fa un any hem començat a donar passes en la bona direcció però encara queda molta feina per fer. Des del principi hem creat un grup operatiu de més de 40 persones que es dediquen a la persecució de la venda ambulant i amb bons resultats. No només anem al petit llauner sinó que busquem els grans establiments de distribució. Des de gener fins a finals d’agost hem immobilitzat 375.000 llaunes, un 65% més que l’any passat.
Fan falta més agents de la Guàrdia Urbana a la ciutat? Creu que es dóna la percepció ciutadana d’uns barris més segurs?
Les dades mostren que la gent està satisfeta amb la seguretat a Barcelona i als barris. Això només s’aconsegueix si es té una plantilla no inferior als 3.000 agents. Cada any es jubilen 130 o 140 agents de la Guàrdia Urbana i hem de poder reposar aquestes baixes. L’any passat el Govern Central ja va limitar el nombre de funcionaris que es podien reposar i va situar aquesta taxa en un 10%, això vol dir que per 140 que es jubilen només en podran entrar 14. És un problema molt gran de cara al futur ja que d’aquí al 2013 podríem perdre 313 agents i ens situaríem al 2015, a finals de mandat, assolint una xifra de 2.600, molt lluny dels que necessitem. En seguretat, Guàrdia Urbana i Bombers són els cossos que més ens preocupen per això des d’abril estem intensificant els contactes amb Madrid per intentar modificar-ho.
