La restauració té una gran dependència del turisme. Foto: Natàlia Segura/ACN
Cambrers i sous, sous i cambrers. Precarietat amunt, precarietat avall. L’etern debat, l’etern conflicte i l’eterna reivindicació salarial d’una feina molt feixuga a l’estiu, sobretot als llocs més turístics de la ciutat, com per exemple la Dreta de l’Eixample, una de les zones amb més restaurants de tota Barcelona. Uns sous baixos que també pateixen els treballadors d’altres feines amb una estreta relació amb el turisme.
L’Observatori del Turisme a Barcelona publicava el juliol el seu informe de Mercat de Treball i Salaris de l’Activitat Turística del 2021 –les últimes xifres existents–, on concloïa que els salaris “es van recuperar parcialment” en el sector. L’informe explica que durant el 2021 encara hi havia els efectes de la Covid sobre el mercat laboral amb els Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) i altres mesures extraordinàries per evitar la pèrdua de llocs de treball, però que, tot i això, el sou mitjà al sector turístic estava en 19.140 euros, que significa un creixement del 18,7%. D’altra banda, els sous inferiors als 1.000 euros van passar del 66,8% al 54,9%. Dues dades objectivament positives, però són suficients?
Un problema estructural
El mateix informe explica que, de les feines relacionades amb el turisme, la restauració continua tenint el salari mig més baix amb 13.084 euros anuals. I, de fet, es tracta de l’activitat que ocupa la meitat dels treballadors del sector. En aquest sentit, Carla Izcara, membre de l’equip tècnic de l’associació Alba Sud, explica que el del salaris relacionats amb el turisme és un problema estructural. “Partint de la base que les condicions laborals a l’activitat turística són precàries, a la restauració ho són encara més”, afirma Izcara. A més, afegeix que “la demanda, la temporalitat de la feina i les poques inspeccions laborals no afavoreixen el canvi”.
Sobre aquesta qüestió, el responsable d’hostaleria de Comissions Obreres (CCOO), Paco Galvan, coincideix amb Izcara afirmant que “encara falta molt per fer en la millora de les condicions i els salaris perquè aquest sector sigui atractiu per al treballador”. Galvan també lamenta que la pujada de preus general no s’hagi vist reflectida en els sous.
I és que, sobre els sous, tot i les dades de millora que aporta l’Observatori del Turisme, Izcara i Galvan expliquen que és evident que encara hi ha molts treballadors que cobren part del seu salari en negre i d’altres que no cobren ni les hores extres. “Hi ha estratègies empresarials per evitar fer aquests pagaments”, insisteix Izcara. Galvan va més enllà i reclama un sou mínim de 1.600 euros per al sector per “poder viure dignament a Barcelona”.
