El passeig de Gràcia concentra una part dels habitatges de luxe del barri. Foto: Ajuntament
La Dreta de l’Eixample es mira amb preocupació la gentrificació que generen els habitatges de luxe, o com a mínim alguns dels seus veïns. I és que l’Associació de Veïns del barri presentava un informe, amb dades recollides entre el 2016 i el 2022, sobre aquest tipus de pisos al consell de barri d’aquest dilluns. L’objectiu, mostrar “els efectes que aquest tipus de negoci ocasiona al barri i al conjunt de l’Eixample”.
L’informe de l’entitat veïnal denuncia que s’han practicat “polítiques neoliberals durant 50 anys creant més rics, però menys riquesa distributiva”.
74 finques de luxe al barri
D’entrada, la definició de la promoció de l’habitatge de luxe que l’informe fa és la següent: “Són les operacions immobiliàries que afecten una entitat o finca urbana en un percentatge superior al 50% del seu sostre edificat, que es venen o es lloguen a uns preus extremadament superiors als que marca l’índex de preus de la Generalitat”. L’estudi ha identificat, només a la Dreta de l’Eixample, 74 finques que han estat objecte d’operacions per fer habitatge de luxe entre 2016 i 2022.
L’informe presentat també diu que el barri pateix un trencament de la cohesió social
En aquest sentit, l’informe apunta que, malgrat estar repartits per tot el barri, hi ha dues zones problemàtiques: el sector d’entre el carrer Mallorca, la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, que és la zona catalogada com a “modernista” per la UNESCO, i el sector Girona, Ausiàs Marc i Casp. L’entitat explica el modus operandi de les empreses que es dediquen a “l’especulació de luxe”: aprofitar modificacions de lleis per, per exemple, dividir pisos originals per tenir més beneficis.
Les conseqüències
Un cop fet l’estudi, l’entitat veïnal explica les conseqüències d’aquesta transformació del mercat de l’habitatge que afecten el barri. D’entrada, parlen de “la gentrificació” o “l’expulsió” de la població. Per culpa dels “preus abusius els veïns acaben marxant dels seus barris”, denuncien.
La segona conseqüència que s’assenyala és la “degradació” de l’activitat econòmica. “Monocultiu d’establiments de souvenirs, restauració, terrasses, tot dirigit al turisme que deixa desert el comerç de proximitat”, apunten.
I la tercera, el trencament de la cohesió social que pateix el barri. En aquest sentit, recorden que la llei d’urbanisme de Catalunya vetlla perquè “l’ús del sòl fomenti la barreja equilibrada de grups socials”.
