Un tram del carrer Enric Granados. Foto: Ajuntament
El Manu es canviarà de pis aquesta setmana perquè ja no pot més. A casa seva, un principal del carrer Enric Granados, se li fa impossible dormir de dijous a diumenge. Assegura que el problema va començar arran del primer desconfinament, quan es va permetre ampliar temporalment les terrasses de bars i restaurants.
“Tinc un bar just a sota de casa i el soroll és horrible, sobretot a l’estiu, quan obro les finestres”, explica aquest veí, que matisa que encara que ho tingui tot tancat el soroll també li arriba. “A vegades és com si dormís al carrer”, ironitza. Com que la seva habitació dona al carrer, per poder agafar el son en les nits més sorolloses, ha provat fins i tot de dormir al menjador, a la part interior del pis. “No pot ser que hagi de dormir al sofà a casa meva, per això he decidit que ja està bé”, sentencia.
El portaveu de la plataforma SOS Enric Granados, Josep Maria Alcoberro, alerta que el del Manu no és un cas aïllat: “Coneixem molts veïns que han decidit marxar del carrer pel mateix motiu”.
Compromís municipal
A la darrera comissió d’Ecologia i Urbanisme, tots els grups municipals van votar a favor d’una proposta d’ERC que demanava que Enric Granados sigui considerat Zona Acústica de Règim Especial (ZARE) i que s’hi valori avançar una hora el tancament de les terrasses, així com la possibilitat de no renovar les llicències a aquells locals que hagin comès infraccions reiterades. Per a Alcoberro, aquesta moció és “molt important” i fins i tot “novedosa”. “Fins ara no s’havia enfocat el tema des de la perspectiva de la contaminació acústica, sinó únicament com a un problema de convivència”, diu aquest veí. En aquest sentit, celebra que “cada cop es vagi entenent més la situació”.
