Obres Sagrada Família

Les obres del temple han fet passos importants en els darrers anys. Foto: Twitter (@sagradafamilia)

El president de l’Associació d’Afectats per la Construcció de la Sagrada Família, Salvador Barroso, va comprar fa més de 30 anys el seu pis del passatge Font, molt a prop del temple. En aquells moments, assegura, no constava en el registre de la propietat que hi hagués cap afectació relacionada amb l’habitatge pel que fa a les obres de la Sagrada Família. La sorpresa, recorda, va arribar quan més tard es va assabentar que en un futur les obres de la basílica podrien fer que casa seva acabés a terra. “Em vaig quedar molt sorprès”, assenyala.

La casa de Barroso és, segons diu, un dels “més de 3.000 immobles i comerços” que es veurien afectats si s’acaba construint l’escalinata de la Glòria. És per aquesta raó que el veïnat vol que es posi en marxa la comissió de treball sobre l’encaix del temple amb els habitatges de l’entorn per trobar una solució. I Barroso té molt clar que els veïns no s’han de veure perjudicats. “Per què s’ha de beneficiar una entitat privada? Nosaltres no ens hem de moure”, recalca. A Barroso, diu, li sobren els motius per mantenir aquesta postura. El seu pis del passatge Font és el lloc, subratlla, on ha viscut el naixement dels seus dos fills i on encara viu amb la seva dona, un dels seus fills i els seus dos gossos. “És casa meva”, explica. “I el barri de la Sagrada Família és el meu barri”, afegeix.

Les seves paraules denoten la dificultat que implica viure amb una incertesa com aquesta durant tants anys. Per a ell, és com passar “tota la vida” convivint amb “una espasa de Dàmocles”. “No faig obres ni millores al pis perquè no sé què passarà demà. Així no es pot planejar bé la vida”, insisteix Barroso.

Des del 1967

El mateix sentiment d’incertesa acompanya al vicepresident de l’Associació d’Afectats per la Construcció de la Sagrada Família, Francesc Pla. Des de l’any 2000, diu, és propietari d’una farmàcia del carrer València que va comprar la seva mare el 1967. “Sempre hem estat al barri”, insisteix sobre una trajectòria que tem que pugui acabar des que les obres van començar a anar més de pressa fa uns 10 anys. Les conseqüències marcarien un abans i un després en la seva vida.

Tal com recorda, “tot això m’afecta perquè els meus pares i el meu fill viuen al costat a la farmàcia i jo em guanyo la vida amb aquest negoci”. És entre les parets d’aquest on també venen veïns preocupats preguntant-li si, per exemple, creu que haurien de reformar la cuina. “No és correcte tenir a tantes persones amb incertesa”, conclou.