Agustí Colom, el nou regidor de l’Eixample, ens rep quan acaba de complir 100 dies al càrrec. Repassem els principals reptes que afronta el districte en un mandat que es preveu intens. No li agrada parlar d’impossibles però tampoc fer promeses en fals. Reivindica la prudència com a valor polític.
Com valora aquests primers mesos de feina al capdavant del Districte de l’Eixample?
Molt interessants, perquè per a nosaltres no deixa de ser una novetat el fet d’exercir de regidors, en el meu cas del districte on visc. És com ser l’alcalde del teu poble. Té aquest component d’interès, de descobrir els problemes de la gent, les diverses inquietuds i necessitats. També hem començat a entomar alguns dels temes importants que s’arrosseguen des de fa temps, però els primers 100 dies han estat bàsicament de descoberta.
Però vostè és veí de l’Eixample. Per tant, ja devia conèixer bé el districte prèviament…
Bé, tenia una noció notable del districte, però quan passes a ser regidor el coneixement que se’t demana és molt més ampli. Ara he anat penetrant en molts aspectes que de vegades et queden una mica més llunyans com a veí. I, sobretot, el que sí que desconeixia és la capacitat de reacció que té l’Ajuntament. I en aquest sentit ha estat una experiència molt positiva. Ha estat una grata sorpresa.
A l’Eixample cada barri és un món. Segurament on trobarà més reptes és a Sagrada Família, un dels barris que pateix més els efectes de la pressió turística. Quin és el seu full de ruta al respecte?
En primer lloc, incidir de forma puntual en diferents temes per intentar resoldre algunes de les qüestions que en aquests moments estan més punyents. I, en segon lloc, ser conscient que no podrem solucionar la problemàtica del turisme a Sagrada Família si no fem una actuació molt més global. Dit això, ja hem reactivat el pla d’acció que hi havia al barri amb els veïns i ja hem començat a prendre determinades decisions que encara no s’havien activat, com el tema dels busos turístics o l’augment dels agents cívics.
N’hi ha prou amb això?
No, per descomptat. Queda molta feina per fer, però ja ens hi hem posat. I tenim clar que a mitjà termini ens haurem de plantejar un procés molt més ampli a la zona, en la línia de les superilles o quelcom similar, que ens ajudi a descongestionar més la situació.
El mandat passat va acabar amb l’Ajuntament i l’Associació de Veïns enfrontats pel Pla Gaudí. El veïnat demanava pactar uns acords bàsics abans de fer el concurs públic. Com ho veu vostè?
L’experiència em diu que, davant d’una actuació de tanta envergadura, o tens el consens dels veïns i dels diferents actors implicats o et serà molt difícil executar-la. Nosaltres creiem que la participació ha de ser un element important, en aquest cas i en qualsevol altre. Estem a favor dels processos participatius perquè són la millor manera de desbloquejar les situacions complexes.
Una altra situació complexa és la de l’antic cinema Niça, on hi ha projectat un Mercadona però els veïns volen que es recuperi l’espai per al barri. El regidor Ardanuy deia que era un objectiu impossible. Vostè també ho creu?
De coses impossibles n’hi ha poques. En tot cas, el que ja hem fet nosaltres ha estat reunir-nos amb els veïns. Ells estan plantejant un procés participatiu en el qual es debaten quines són les necessitats. Un cop el finalitzin, ens faran arribar les seves propostes i, per tant, coneixerem millor les demandes. A banda, també volem reunir-nos amb la propietat i el promotor per analitzar quines possibilitats hi ha. Perquè, de vegades, els impossibles ens els construïm nosaltres mateixos. Veurem què s’hi pot fer realment.
Deixant de banda el barri de la Sagrada Família, l’altre gran tema del districte és el trasllat i l’enderroc de la presó Model. El 2017 tancarà definitivament com va anunciar l’anterior govern?
Bé, primer hem de veure quina part de les declaracions que va fer l’anterior govern són realitat i quina part són gesticulació. Malauradament, amb la informació escrita que he pogut veure fins ara dóna la sensació que hi va haver més gesticulació que altra cosa. El que hem de fer nosaltres és analitzar bé la situació i, sobretot, determinar quins són els compromisos de la Generalitat i en funció d’això actuar. Perquè, pel que he anat veient fins ara, aquests compromisos no apareixen explícitament enlloc, tampoc la data del 2017. O hi ha altres documents que encara no he vist, o va ser una gesticulació.
Si va ser una gesticulació, com vostè apunta, què té pensat fer?
Pròximament farem públic quins són els compromisos reals que hi havia sobre aquest tema i, a partir d’aquí, nosaltres treballarem i farem tot el possible perquè el serial de la Model s’acabi com més aviat millor. Però com que em temo que fins ara no s’havien fet els passos necessaris per aconseguir-ho, jo no parlaré de cap data, almenys de moment. Cauria en el mateix error i no és el meu objectiu. El que vull fer, primer, és acabar amb aquesta situació de confusió i explicar als veïns quina és la situació real. Amb la Model s’ha jugat massa i cal aclarir les coses. I això sí que ho farem ben aviat. I aleshores ja fixarem dates. Ara no. Acostumo a ser prudent perquè després m’agrada poder complir el que he dit.
Una altra llarga reivindicació a l’Eixample és la falta d’equipaments. Precisament, un dels edificis que els joves reclamaven que s’obrís fa temps, Transformadors, al Fort Pienc, ha acabat okupat per gent de fora del barri. Què farà, en aquest cas?
Nosaltres ja havíem començat a revisar el pla funcional que l’anterior govern havia fet per a aquest edifici i havíem posat sobre la taula, amb els diferents actors del barri, la possibilitat de replantejar-lo, si cal, per poder arribar a un consens sobre l’espai que es necessita a la zona. Malauradament, durant aquest procés s’ha produït una okupació. Evidentment, nosaltres no renunciem a un equipament públic, de la mateixa manera que tampoc ho fan les entitats veïnals i el mateix col·lectiu d’Exigim Espais. Per tant, hem iniciat un procés de recuperació de l’edifici, instant els okupants a desallotjar-lo.
I si no ho fan, es planteja recórrer a la justícia?
El cas seguirà el procés administratiu que li correspon, això és evident. Però, paral·lelament, estem negociant amb el col·lectiu per aconseguir un desallotjament pacífic, que és com s’han de fer les coses. Hem entomat el problema, però entenem la resolució de conflictes d’una altra manera. No compartim les formes d’imposició, sinó de negociació.
Salvant les distàncies, entenc que vol evitar que amb Transformadors es puguin reproduir els aldarulls que hi va haver amb Can Vies a Sants.
Sí, però crec que es tracta de dos casos totalment diferents. Can Vies és un espai arrelat al barri, l’actual Transformadors no. A més, en el nostre cas hi ha un projecte alternatiu que s’estava ideant de manera participativa entre tots.
Canviant de tema, un altre dels grans reptes a l’Eixample, en tant que cor de la ciutat, és la contaminació. Què té pensat fer per combatre aquesta problemàtica?
És un dels grans problemes, efectivament. Resumint, cal pacificar el trànsit, potenciar el transport públic i el sostenible, com la bicicleta, i seguir desenvolupant les superilles. I tot això en el marc del Pla de Mobilitat que hem de dissenyar a nivell de ciutat, una gran mancança que tenim actualment.
I per al petit comerç, que farà per ajudar el sector?
Posar-lo al centre de les nostres preocupacions i treballar per impulsar-lo, perquè és un sector clau de la nostra ciutat en molts aspectes. Ja hem començat a treballar qüestions concretes, com el cas del Mercat de Sant Antoni. Abans parlàvem de dates… En aquest cas s’havia parlat del 2016 com a data de finalització, però el termini realista és el tercer trimestre del 2017. Això sí que li puc assegurar i amb aquest calendari sí que m’hi comprometo.
