La FAVB denúncia que hi ha queixes sobre l’ocupació de l’espai públic de les terrasses. Foto: Línia Eixample
Si es fa una volta pel passeig de Sant Joan es pot veure la gran quantitat de bars i restaurants que hi ha. D’ençà que es va acabar la reforma, el 2014, aquests negocis van guanyar molt de pes.
Un testimoni d’aquesta evolució és el propietari de la Ferreteria Llanza, Jaume Llanza, situada del número 61 d’aquest carrer i originària del 1928. Abans, recorda Llanza, hi havia “moltes botigues” de comerços de proximitat, però ara, diu, només queda la seva, la Fusteria Ribas i la Lampisteria Sáez, situades una al costat de l’altra. “El passeig de Sant Joan abans era un lloc de trobada i ara és un lloc de pas i de bars”, diu Llanza des de la seva ferreteria, on va començar a treballar el 1958.
Els canvis que ha viscut l’avinguda –el tram principal de la qual forma part del barri, però també arriba al Fort Pienc per baix i a Gràcia per dalt–, segons la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, es deu al fet que no es va fer un pla d’usos després de la reforma. “És un espai gairebé conquerit per una sola activitat”, diu Menéndez, que afegeix que una quantitat important de bars i restaurants són cadenes que no fan la funció que tenen “molts dels de tota la vida”: ser una mena de centre social. “Són establiments de socialització necessaris. El problema arriba quan només s’enfoquen a l’extracció econòmica”, afegeix.
Les conseqüències
En paral·lel, el vocal de la FAVB, Pere Mariné, assegura que en aquest carrer s’han produït durant la pandèmia alguns dels incompliments “més grans” pel que fa al nombre de taules a les terrasses. “El fet que hi hagi molt espai facilita que es faci servir més del que s’hauria de fer”, indica Mariné sobre un monocultiu de bars i restaurants que també té conseqüències, des del seu punt de vista, per als comerços. “Senten pressió perquè el més rendible és un negoci de restauració. I si el lloc es posa de moda, augmenten els preus del lloguer dels locals”, apunta fent referència a una realitat que viuen els veïns. “Quan els veïns veuen que no poden comprar allà, deixen de passar-hi”, conclou.
Precisament ahir la FAVB i altres entitats de la ciutat van presentar al·legacions a la nova regulació municipal de terrasses perquè consideren que és molt permissiva.
