L’Armeria Izquierdo marxarà a l’Hospitalet en aproximadament sis mesos. Foto: Línia Eixample
Entrar a l’Armeria Izquierdo, situada al número 19 del carrer Parlament, és com endinsar-se en un univers que una bona part dels barcelonins no acostumen a veure o, ni tan sols, saben que existeix. El mànec d’una porta amb forma d’empunyadura de pistola; escopetes o revòlvers exposats darrere del taulell o caps de cérvols penjant de les parets són algunes de les coses que fan aquest establiment força diferent de la majoria dels de Sant Antoni. El que no el fa tan diferent, però, és que, com alguns altres, ha notat els canvis urbanístics dels últims anys relacionats amb la mobilitat.
Així ho explica una de les seves propietàries, l’Elisenda Casals, que assegura que la superilla els ha fet perdre “molts clients” perquè ara ho tenen més difícil per aparcar. “En general necessiten venir amb vehicle privat perquè portar armes, per exemple al metro, no és agradable i s’ha de respectar la resta de la gent”, diu sobre una realitat que ha fet que els propietaris d’aquest negoci hagin pres una decisió dràstica. En aproximadament sis mesos, explica, traslladaran el negoci a l’Hospitalet. “Hem de poder donar servei als clients”, afirma.
El pas del temps
L’Armeria Izquierdo va néixer el 1909, quan els avis del marit de Casals van obrir les portes d’aquest local. Més d’un segle després, indica, moltes armeries han tancat a Barcelona. Ara es venen menys productes per caçar o practicar el tir de precisió que durant els anys vuitanta. Una de les raons que hi ha darrere d’aquests fets, recalca Casals, és que amb el pas dels anys sempre hi ha canvis de mentalitat. “Ara la caça està mal vista i cada cop menys gent reconeix en públic que la practica. A més, suposa tants obstacles que la gent prefereix jugar, per exemple, al golf”, afirma.
Davant d’això, reconeix, en els últims anys l’armeria s’ha adaptat venent, sobretot, productes a persones que es dediquen a la seguretat privada. Un altre fet que evidencia el pas del temps és que un dels productes més venuts ara són els esprais de defensa personal. “Sobretot els compren noies joves o persones que passegen el gos a la nit per sentir-se més segures”, afegeix.
Per a Casals està clar que reinventar-se és l’única manera de sobreviure i continuar existint: “Si es viu de records, s’acaba fumut”. En casos com el seu, a més, és crucial no dependre de les pujades dels preus dels lloguers que viuen des de fa temps barris com Sant Antoni, força colpejat per la gentrificació. “Si aquest local no fos de propietat, no hauríem aguantat”, reconeix.
