Laura Soria, ex del CBF Cerdanyola, al Pavelló Almeda. Foto: Toni Delgado
“Tinc tantes cicatrius al genoll dret que hi podria fer un sudoku. I creu-me: tornaria a passar les quatre operacions, no me’n deixaria cap, perquè no només han estat una bomba nuclear psicològica, sinó també m’han regalat molts aprenentatges i m’han fet millor persona”, confessa, orgullosa, Laura Soria (Cerdanyola del Vallès, 2000), base del CEEB Tordera Uni Girona, amb passat al Segle XXI, CBF Cerdanyola, JE Terrassa, Barça CBS, CB Boet Maresme Mataró i UE Mataró.
La Laura d’abans de les lesions era una Laura “molt estúpida i esquerpa a la pista”. S’exigia molt i es posava massa pressió, no tenia pausa ni paciència i vivia accelerada, i potser per això perdia les formes en alguns moments.
Les lesions la van obligar a parar en sec. Amb temps per reflexionar i veure partits seus, va voler analitzar quina era la seva actitud competint. A poc a poc, als vídeos hi detectava detalls que no li agradaven gens. “L’altre dia, quan em van excloure amb dues últimes faltes personals en cinc segons i que no eren, l’antiga Laura s’hagués refugiat en el seu món i no hauria animat l’equip a la banqueta. He comprovat que empipar-se no suma i que fent coses positives ajudes el grup i t’ajudes tu mateixa. Així que ara, en qualsevol circumstància, només penso en el millor per a l’equip”, comenta Soria, que ha aparcat les males cares a la pista i les ha canviat pel somriure contagiós que la defineix.
Abans depenia de l’aprovació social. Ara no jutja ni se sent jutjada, i necessita sinceritat i comunicació absoluta. “Em sentia sola, i no ho estava. El problema era que no entenia que les persones del meu cercle també tenen les seves vides i que han de viure-les com vulguin, igual que faig jo amb la meva. El que sí que puc fer és acompanyar-les i donar-les suport quan ho necessitin”, enraona aquesta estudiant de grau superior de Documentació i Administració Sanitàries.
La cerdanyolenca té una gran capacitat per expressar les emocions i endreçar les idees, i ha fet un treball interior tan gran que li ha permès entendre millor els altres. Així que no sorprèn que es plantegi estudiar Psicologia.
“Em sento afortunada”
Soria es deté en la seva quarta operació (ruptura dels lligaments encreuats del genoll per una contusió). “Els dos primers mesos em va caure el món a sobre per com em vaig lesionar i el moment. Ara em sento afortunada d’haver-me trencat perquè el parèntesi m’ha regalat una altra perspectiva de la vida”, exposa.
L’acció va ser un dilluns gairebé al final de l’entrenament. En un 5×5 Soria va fer una entrada a cistella per l’esquerra i la cama dreta era la que estava totalment estirada en el moment del salt. “En Guillem, que ens ajudava als entrenaments per poder ser deu i tenir més continuïtat, va venir més fort del que tots dos ens esperàvem… Amb tanta mala sort que el seu genoll va impactar en el meu. Vaig continuar entrenant-me coixa. Fins dimecres em vaig convèncer a mi mateixa que la inflamació baixaria, quan, en realitat, cada minut que passava podia caminar menys que l’anterior”, descriu l’entrevistada.
En aquell moment era jugadora del CBF Cerdanyola i entén que les companyes no l’arribessin a comprendre en molts moments. “És normal. Sentia un gran rebuig cap al bàsquet i patia molt estant a la banqueta lesionada durant els partits. Però malgrat tot el que sentia dins, tenia la voluntat de ser-hi”, recorda.
Aquesta història d’aprenentatges comença l’agost de 2016, durant l’Europeu d’Udine (Itàlia). “Em vaig llençar a terra per recuperar una pilota i el genoll va impactar al parquet. Em vaig fer molt de mal, però vaig continuar jugant. Quan, després del partit, vaig anar a saludar els pares, l’Àngel i l’Ovidia, ja no podia estirar el genoll”, recorda. Soria es va perdre dos partits, però va poder disputar “amb dolor” els quarts de final, la semifinal i la final, i va poder assaborir a la pista la medalla d’or amb un grup format per Raquel Carrera, Lola Pendande o Laura Piera.
El genoll li continuava fent mal quan va tornar al Segle XXI, a la Residència Blume, a Esplugues. Com que podia moure’s bé i a les ressonàncies no sortia res estrany, s’entrenava i jugava fins que havia de parar un temps. El seu llindar del dolor havia augmentat molt. “‘Laura, no pots continuar així. Hem de trobar una altra solució’, em van comentar els entrenadors. Així que vam anar a veure el Dr. Perramón, el professional que teníem assignat en aquell moment per a operacions. El Dr. Perramón va decidir obrir el genoll, va descobrir-hi una lesió de plica sinovial i menisc, i em van operar [el maig de 2017]”, comparteix.
Al Barça CBS
Ja com a jugadora del Barça CBS va haver de passar dos cops per una sala quirúrgica. En el seu primer curs com a blaugrana (2018-2019) la cerdanyolenca es va trencar els lligaments encreuats i el menisc en la penúltima jornada del grup A de la Lliga Femenina 2, contra el CB Maristas, a A Coruña.
La visita al Lima Horta Bàsquet, 10 mesos i 16 dies després, semblava ser el final del túnel. Al Pavelló Virolai tant Soria com Regina Aguilar, que s’havia lesionat allà, no jugarien, però sí que farien la seva primera roda d’escalfament. L’entrevistada, però, no la va poder acabar perquè es va trencar el menisc en una entrada a cistella.
“Segur que hi haurà molta gent que no entendrà per què continuo jugant a bàsquet. Només puc dir que més que enamorada, estic boja per un esport que m’ha regalat moltes persones i grans aprenentatges, i que m’ha fet qui soc. I, Toni, de veritat, no pots arribar a imaginar-te com soc de feliç ara. No s’ho pot arribar a imaginar ningú!”, tanca, emocionada, Soria.
