L’interior de LaBar-Laundry Bar, al número 442 de Consell de Cent. Fotos: Barcelona Comerç
Quan encara no hi havia rentadores, les dones s’aplegaven als safareigs públics per fer la bugada. Allà, mentre rentaven la roba, xerraven distesament, es confessaven secrets i, per què no, comentaven els rumors més sucosos que havien sentit ves a saber on. Rentar la roba era, en definitiva, un acte social. D’aquell costum prové la nostrada expressió “fer safareig”. Ara, en ple segle XXI, hi ha un negoci que recupera aquell esperit: LaBar-Laundry Bar, situat al número 442 del carrer Consell de Cent, a la frontera entre el Fort Pienc i la Dreta de l’Eixample.
Es tracta d’un bar-bugaderia on els clients poden posar la rentadora i amenitzar l’espera fent un cafè o assaborint un bon entrepà amb els amics, per exemple. El van obrir dos veïns de l’Eixample, Marta Pérez i Gerard Navas, l’any 2018, en un moment en què no existia res semblant a tot l’Estat. Quatre anys i una pandèmia més tard, LaBar no només continua en peu, sinó que acaba de guanyar el premi al comerç innovador en la 23a edició dels Premis Comerç de Barcelona.
Els creadors de LaBar-Laundry Bar, Marta Pérez i Gerard Navas. Fotos: Barcelona Comerç
Una “bogeria” encertada
La idea de combinar cafeteria i bugaderia va sorgir de la pròpia experiència dels creadors amb els locals de rentadores d’autoservei. “Estàvem farts d’haver-nos de passar una hora sense fer res, esperant que acabés el cicle de la rentadora”, confessa Navas.
Conscients que no eren els únics cansats d’aquesta pèrdua de temps, van decidir fundar LaBar (menció a part per a l’enginy del nom). Reconeixen que en el seu moment pensaven que era una “bogeria”, però hi van creure i la van encertar. De fet, ara estan ultimant els detalls per obrir un nou establiment.
Es pot ser modern i de barri
En els seus primers anys de funcionament, molts clients de LaBar eren turistes atrets tant per la practicitat com per la modernor del local. Però després va aparèixer la covid i la cosa va canviar. “La pandèmia va arribar just quan començàvem a treure les ales, i el turisme va desaparèixer”, recorda Navas.
Passada la pitjor part de la crisi sanitària, la situació va tenir un sorprenent efecte positiu en aquest negoci. “Vam veure que no era només una proposta per a turistes, sinó que la gent del barri també venia”, assegura Navas. Celebra que hi acudeixen “cada cop més veïns” i que estan “encantats”. “Fins i tot hi ha clients de la zona que han fet un grupet per venir junts”, diu, perquè “li han agafat el gust a fer safareig”.
