Jaume Llanza al taulell de la ferreteria. Foto: Línia Eixample
Hi ha pocs comerços al barri com la Ferreteria Llanza, situada al número 61 del passeig Sant Joan. Més que res perquè va néixer el 1928 i va sobreviure a l’esclat d’una bomba franquista. El seu propietari, Jaume Llanza, de 80 anys, recorda com el seu pare li havia explicat que un dia estava parlant a la botiga amb un amic quan van sentir unes sirenes. Van sortir al carrer i, com que no van veure res, van tornar a entrar. Van continuar xerrant i, segons afegeix, per casualitats de la vida, tots dos es van canviar de lloc. Llavors va explotar una bomba que no preveien i un tros de metralla es va colar per la porta. “Va matar el seu amic. Si haguessin continuat parlant igual que el principi, hauria mort el meu pare”, diu.
Tot i que ja ha plogut molt des d’aquells temps, entrar a la Ferreteria Llanza és com tornar a aquells dies llunyans. Moltes de les capses de cartó o fusta on es guarda el gènere són de llavors. Tal com recalca Llanza, “la botiga està igual que quan es va obrir”. Però segurament és de les poques coses del barri que s’assembla al que va ser fa dècades.
Llanza assenyala que abans hi havia més feina perquè hi havia a la zona moltes fàbriques i tallers, però ara “tot són bars i restaurants”. La feina, afegeix, “està calmada” des del 2008. “Un dia treballes i l’altra et mors de pena. A més, la pandèmia s’ha notat”, lamenta Llanza, qui alhora també reconeix que el pas del temps s’evidencia amb més canvis. No conèixer “cap veí” o l’encariment dels lloguers són dos exemples.
“Si el local no fos de propietat, la ferreteria no seguiria aquí. Quan se t’acaba el contracte, et pugen el lloguer i et fan fora”, denuncia mentre deixa clar que vol seguir al peu del canó tot el temps possible. “Per mi treballar és un estímul. Hi ha gent que es jubila i s’acaba apagant”, sosté.
